La compareixença d’ahir de Pedro Sánchez, actual president del govern espanyol, davant dels escàndols de corrupció que l’envolten —que estan sortint als mitjans en directe gràcies a les gravacions d’un dels protagonistes principals—, no ha millorat gens ni mica ni la situació ni la imatge del president espanyol.

És veritat que fins ara Sánchez ha sortit sa i estalvi de molts embats difícils, però em sembla que aquesta vegada pinten bastos; fins i tot per a ell. Una figura política que ha estat, fins ara, com un d’aquells ninots de base rodona que davant d’un cop acosten molt el cap a terra i sembla que cauen, però sempre acaben drets.

No tinc ni idea de què és el que hagués hagut de dir el president per sortir airós d’un panorama com el que té ara mateix el PSOE entre mans, perquè per a mi només és coherent la seva dimissió, acompanyada d’un mínim de vergonya de veritat. Volia posar vergonya "real", però no hi escau el mot! Ximpleria meva de les grosses, perquè també sé —ho he après per tants casos anteriors, tant del PP com del mateix PSOE—, que la vida política espanyola sap molt poc de dignitat i menys encara de respecte a la ciutadania. Respecte en general, i especialment pel que fa a posar-se a la butxaca els diners d’aquesta mateixa ciutadania; sembla talment que aprofitar el pas per la política per viure en la disbauxa i millorar substancialment el patrimoni personal i/o familiar és un esport nacional. Disculpeu, no he estat encertada amb aquesta frase: ningú passa i prou per política, venen per quedar-s’hi, que no deixa de ser una altra manera d'apropiar-se d’allò que no és pas seu; però d'això ja en parlarem un altre dia.

Al seu discurs ha dit que entregar el país a PP i VOX seria "una gran irresponsabilitat" i ha traslladat la culpa a la ciutadania

Per a mi la compareixença no ha estat digna d’un president que mereixi ser-ho, per aquesta i altres raons, però especialment perquè dir delinqüents els altres no és cap argumentació vàlida. I no dic pas que no ho siguin; de fet sembla que no hi ha cap gran institució política, i de moment ho deixarem aquí, espanyola que no estigui empestada per la corrupció.

Una corrupció que és estructural, sabem el poc que sabem i ja veieu l’abast dels casos que surten a la llum; encara que tots s’entesten a dir, especialment si és seva, que és puntual. Allò de la poma podrida dins d’un cistell de pomes verges té un gran predicament, o si més no, es repeteix una vegada i una altra; però les evidències no permeten sostenir ni la mera imatge momentània d’aquest tipus de relat. No en la política espanyola!

I per acabar la gran amenaça que el PSOE fa servir molt i molt sovint, en diferents batalles, en les que no té manera, ni ganes, d’apujar el nivell: si no hi som nosaltres vindran "PP i VOX". De fet, al seu discurs ha dit que entregar-los el país seria "una gran irresponsabilitat", amb la qual cosa ha traslladat la culpa a la ciutadania, cosa que requereix molta barra davant de la situació que l’ha fet comparèixer. Ara bé, el més important és que, a l’hora de triar, que algú m’expliqui a mi, amb detall i rigorosament, de quina manera s’estableixen les grans diferències entre uns i altres!