Pels que no ho sabeu, la generació Z engloba totes aquelles persones que han nascut entre el 1997 i el 2012 (més o menys, en aquesta vida res és exacte). Tant si formes part d’aquest col·lectiu com si no, segur que t’interessarà saber què els caracteritza i com els pots identificar (tots tenim algú de la generació Z a la família o al nostre entorn, i és bo conèixer com són per saber com reaccionar en tot moment davant les seves actituds).

El que em crida més l’atenció d’aquesta generació i que em treu de polleguera, val a dir, és que van a tota pastilla, ho fan tot de pressa i corrents, són persones que van accelerades per la vida: parlen de pressa, mengen de pressa, envien whatsapps a la velocitat de la llum, veuen sèries amb personatges hiperactius i histèrics; en definitiva, els agrada la velocitat i es desmotiven amb la calma i la lentitud, necessiten dosis d’informació nova i distraccions constantment. Jo algun cop he intentat veure alguna de les sèries que miren i he acabat amb un atac d’estrès i fent tombarelles per terra. Com poden parlar tan de pressa i cridar i moure’s tant al mateix temps? Cal fer les coses tan de pressa? No ho crec pas. Aquesta generació s’ha d’agafar la vida amb una mica més de calma, que l’estrès no és gens bo per a la salut.

És la primera generació que s’ha criat immersa en la tecnologia i les xarxes socials (no saben què és la vida sense la tecnologia); viuen més en el metavers que a la vida real. Quan estan enamorats, en comptes de contemplar, abraçats, la lluna reflectida al mar i emocionar-se, es fan likes a les stories d’Instagram. Això sí, no ho puc pas negar (Déu me’n guard!), dominen molt més la tecnologia que les altres generacions. Ara, no els facis pas sumar o fer una arrel quadrada amb un paper i un llapis, que et diran que ets un boomer i que ho facis tu, pringat. No conceben la realitat sense les màquines. Les màquines són una extensió del seu cervell.

Són una generació que no han conegut els límits i que se senten més perduts que un vegetarià en una carnisseria

Una altra cosa que els caracteritza és que són persones que no conceben la bellesa sense filtres ni operacions estètiques. Troben que la bellesa natural és massa simple, que li falten ornaments. Per ells és normal que, als divuit anys, els regalin una operació de pits, una injecció d’àcid hialurònic o un nas nou.

La majoria d’ells són fills de pares que no els han posat límits, per això són els reis de la casa i fan el que volen quan volen. Però tot té una raó de ser: una persona no neix autòcrata, s’hi converteix si les circumstàncies necessàries per ser-ho conflueixen. Solen ser fills de pares absents, que compensen la seva absència i expien la culpa amb centenars de regals i deixant-los fer el que vulguin. Són una generació que no han conegut els límits i que se senten més perduts que un vegetarià en una carnisseria. Això els ha portat a ser persones amb una baixa autoestima i que necessiten reconeixement constant (les xarxes, aparentment, els van molt bé per rebre aquest reconeixement, però, a la llarga, els enfonsa en una depressió).

Pel que he observat, aquesta generació té tanta informació que no sap on agafar-se; les generacions anteriors tenien uns pilars molt ben marcats i tenien clar què havien de fer des del dia que naixien (no dic que això sigui millor, és diferent). Hem passat de generacions que estaven obligades a seguir unes normes molt estrictes, a una generació que no té límits i que està sobrecarregada d’informació i se sent superada per les circumstàncies.

Per altra banda (no voldria ser només pessimista), i ja per acabar, són una generació que accepta i entén molt la diversitat; li agrada molt expressar el que sent i comunicar (d’aquí l’aparició dels influencers); té una gran consciència ambiental (per això molts d’ells són vegetarians) i posseeix grans habilitats audiovisuals. No tot està perdut.