"Ja em perdonaran, però aquí falten dones". Patapam. Paraula de Papa. Només entrar en una audiència aquesta setmana, i veure poques dones a la sala, l’espontaneïtat papal s’ha expressat en forma de cleca. Els presents, majoritàriament homes, han fet cara de desconcert i no han contraargumentat, perquè la realitat s’imposa. Falten dones. No dones a l’Església, que són la majoria. Dones que manin, que són molt poques. Dones que prenguin decisions, que participin en igualtat de condicions per exemple a una comissió teològica com la que es va reunir amb el Papa de Roma. El mateix portal de notícies de la Santa Seu, www.news.va, titula: “Francisco: La Iglesia es mujer, hay que desmasculinizarla”. Fa només deu anys, un titular així el llegíem en revistes progressistes, butlletins de col·lectius de dones en l’Església o manifestos de capellans secularitzats. Avui, el titular el pronuncia el mateix Papa de Roma. Galileu ja ho vaticinava, “eppur si muove”. 

El Papa Francesc, que no té pulmonia sinó bronquitis (ho ha dit ell mateix), no va tenir forces per llegir un discurs escrit i va improvisar, perquè ell és més un Papa jazz que un Papa neoclàssic. A l’audiència amb els membres de la Comissió Teològica Internacional, el text que tenia preparat deia que “si no sabem comprendre què és la teologia d’una dona, mai entendrem què és l’Església”. “L’Església és dona”, i un dels “grans pecats que hem comès és masculinitzar l’Església”, i per tant hem de “desmasculinitzar-la”, i fer-ho a partir de la teologia. No oblidem que la trobada del Papa en què va pronunciar aquestes paraules és l'elit teològica catòlica. La Comissió Teològica Internacional és un organisme volgut pel Papa Pau VI dins la Congregació per a la Doctrina de la Fe. No és un grup de catequistes o pastoralistes, sinó un cos de teòlegs que examinen la doctrina. Els membres són 30. Només 5 d’ells són dones. El ressò del Papa, entrant a la sala i amonestant que hi havia poques dones a la sala és tot un advertiment: “Disculpeu-me la sinceritat per l’escassa presència femenina a l’organisme: Una, dues, tres, quatre. Pobretes, estan soles” Ai perdó, cinc”. Hem de seguir endavant. “És una tasca que els demano”. En un moment de crisi d’autoritat generalitzada, que un Papa demani sembla que suggereixi o proposi. El verb és “demano”. Demanar és expressar de manera imperativa a algú que esperem quelcom d’ell. 30 persones, 5 dones. El clam és evident. Ja veurem, en concret, si d’aquí a uns dies la fesomia de la Comissió Teològica Internacional canvia, o si la resposta serà que tot és molt complicat, que hi ha més homes teòlegs que dones, que ho han proposat a dones però no han volgut formar-ne part, etc. Estarem amatents.

En el seu discurs improvisat, el Papa també va anunciar que el C9, el grup de cardenals que assessora el Papa en el govern de l’Església, té com a dossier proper estudiar “la dimensió femenina de l’Església”. Desmasculinitzar l’Església. Alça Manela. I sí, ja té 86 anys, és gran i ha de lidiar amb una estructura feixuga, però ell, una mica de tornada ja, en comptes d’esgrimir arguments teològics els diu: falten dones. Sublim. M’ha fet pensar en l’escena evangèlica de les noces de Canà: falta vi. De vegades, allò que sembla més banal és el més rellevant.