Llegeixo que hores després que Meta, la matriu de Facebook, presentés al món la seva nova xarxa social, Threads, Elon Musk va piular: “És infinitament preferible ser atacat per estranys a Twitter que ser indulgent amb la falsa felicitat que amaga el dolor d’Instragram”. Caram amb el magnat filòsof. Més enllà de la guerra comercial, el senyor Tesla, que de beneit no ho és, va fer la millor defensa que s’ha fet de la xarxa social que ha comprat. Aquella considerada per Santi Segurola com un bar de borratxos. I, és clar, una demolidora reflexió sobre el que significa la felicitat que ensenyem tots plegats a Instragram i, sí, l’ansietat que de vegades amaga, i el mal a la salut mental que ja ningú no dubta que genera.
Coincidint amb aquest episodi, s’ha estrenat als cinemes el debut a la ficció del fins ara documentalista Àlex Lora, Unicorns, escrita amb Pilar Palomero, María Mínguez i Marta Vivet. Hi parla d’això. A veure, he hagut de recórrer al crític de Fotogramas Pablo Vázquez perquè m’ajudés a entendre aquest fosc i angoixant retrat generacional “gens complaent, postfeminista, conseqüència d'anys de saturació i polarització ideològiques, ara revisades des d'una perspectiva fastiguejada i gairebé nihilista”. Cosa que té a veure també amb aquestes eleccions on la dita batalla cultural hi és tan present i on la contracultura ara és VOX. Bé, el cas és que la pel·lícula narra un present en què, paradoxalment, les consignes sagrades han virat en seguidors d'Instagram: “una revolució que no era més que una altra forma de liberalisme”. Una bona reflexió.
La cultura serveix per pensar. Per això al poder li fa por.
Davant aquest “mosaic sobre el buit contemporani, les seves asprors i els seus encants” amb Greta Fernández, això sí que ho veig clar, fent de Greta Fernández, no es pot dir que surtis del cinema gaire eufòric. S’ho va passar millor tota la gent que va anar al Cruïlla. Ho sé perquè ho vaig veure a Instagram…
Però la cultura serveix per pensar. Per això al poder li fa por. Només cal veure com al PP i VOX els molesta fins i tot Ot, el Bruixot. Fins ara, a la biblioteca municipal de Borriana, capital de la Plana Baixa, els usuaris hi podien trobar revistes en català com Cavall Fort, Enderrock o El Temps, però el nou govern ha decidit vetar-les. Jesús Albiol, flamant nou regidor de Cultura del partit d’Abascal ha piulat: “No som catalans de segona, som valencians i espanyols de primera”. I dedica un “al carrer!” a aquestes revistes.
M’havia fet el propòsit de canviar d’opinió sobre quina xarxa social és més bona, si Twitter o Instagram, perquè Musk em va reconciliar amb la de l’ocellet. M’ho vaig repensar una mica quan fent una piulada innocent i gens ofensiva sobre el cara a cara Sánchez-Feijóo —“el debat m’ha agradat, ha arrasat Feijóo”— un usuari anònim em va dir “tonto” al cap d’uns segons. Cosa que no nego. Vaig pensar que val més que les tanquem totes, oblidem l’agressivitat d’una, la falsa felicitat angoixant de l’altra i la capacitat manipuladora que tenen —vegis Cambridge Analytica— gràcies a les dades que els regalem, i que tornem als telèfons analògics i als diaris de paper. Però vist que qualsevol dia et poden segrestar una revista infantil, millor que ho deixem tot obert. És preferible una mica de soroll que no pas els quatre anys de pau que sembla que no ens traurà ningú.