Fins i tot per sobre de parar la inflació, que desconcerta a bona part del món. Així ho han demostrat els bancs centrals dels Estats Units (Reserva Federal), el BCE (Banc Central Europeu) i el Banc d'Anglaterra, aquest últim contra tots els pronòstics, fins i tot interns.

Va arrencar dimecres la Fed, que va anunciar que reduiria el seu estímul monetari a l'economia americana per l'epidèmia de la Covid, consistent en la compra de 120.000 milions de dòlars de bons cada mes per animar l'activitat i els intercanvis. Jerome Powell, president de la Fed, va assenyalar que aquesta xifra es reduiria a 15.000 milions a partir de novembre. Després de l'explicació del tapering (reducció d'estímuls), el dòlar es va depreciar i les accions borsàries van assolir un rècord, una cosa que va passar també dies després.

Aquesta mesura està destinada a frenar la inflació, que ha pujat un 4,4% el setembre respecte a l'any anterior, el nivell més alt des de 1991, més del doble de l'objectiu a llarg termini del banc. Però els tipus d'interès no es tocaran. Powell ha dit que no acceptarà un augment del preu dels diners fins que el mercat laboral es recuperi encara més, malgrat que la inflació pugui augmentar durant mesos.

"Tenim una inflació alta i hem d'equilibrar això amb què està succeint al mercat laboral", va dir Powell. "És una situació complicada", va reconèixer després d'haver sostingut durant mesos que la pujada de preus "seria transitòria". Avui és un home que s'ha rendit a l'evidència, però sense abandonar la seva línia.

L'esperança de la Fed és que després d'haver abandonat totalment la compra de bons, l'alça dels preus entri en "ralentí". El Comitè Monetari de la Fed desitja disposar fins aleshores de diversos trimestres abans de reduir a zero els ajuts. Això suposa, segons les expectatives, que la demanda es debiliti el 2022, que les pertorbacions d'aprovisionaments desapareguin i que la penúria de mà d'obra es reabsorbeixi, perquè la producció es normalitzi progressivament i es redueixin les tensions que alimenten la inflació.

En aquest sentit, el president nord-americà, Joe Biden, va abordar diumenge els problemes de les cadenes de subministraments per accelerar els seus lliuraments, equips i matèries primeres amb els líders del Grup dels 20. El secretari d'Estat americà (ministre d'Exteriors), Antony Blinken, va anunciar que convocarà en aquest sentit una cimera internacional. Al seu torn, Blinken es va reunir amb representants dels Emirats Àrabs Units per normalitzar els preus i el proveïment de petroli.

Per la seva part, el Banc d'Anglaterra va donar la campanada a la una del migdia de dijous quan el governador de l'entitat, Andrew Bailey, va anunciar que mantindria sense canvi el tipus d'interès mentre els inversors valoraven un augment de 15 punts bàsics en la taxa d'interès de referència. Cal tenir present que el Regne Unit ha creat una aliança política i militar amb els EUA i Austràlia per reforçar la seva presència en l'Indo-Pacífic. Ara aquest acord ha entrat també en l'àrea de les finances.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va indicar que "les pressions subjacents continuen sent massa febles perquè retirin l'estímul pujant els tipus d'interès".

Aquesta preocupació pel creixement es deu a provar d'evitar per tots els mitjans la repetició de l'estagflació (estancament de la producció i inflació) dels anys 70 que va afectar greument l'economia occidental. A més, ara es dona el cas que els experts emfatitzen la creixent importància dels nivells de producció, inversió i creixement de cada país i cada zona. El futur està carregat d'incerteses que cal superar i obliga estar molt atent.