Estimada X,

La veritat és que no estic encantada que em ciberespiïs, ni que intentis caure'm bé. Crec que t’hauria de preocupar que la teva obsessió siguin els meus outfits, el meu pes o les meves arrugues. Ja és una declaració d’intencions vitals. Cap rancor. I és que ja no crec que la infidelitat sigui el pitjor que li pot passar a una parella. El pitjor és que ignorin o invalidin els teus sentiments. O que al cap de tres setmanes de divorciar-te et presentis a casa. No es tracta de sororitat, la cosa va d’intel·ligència emocional. No tinc res en contra teu, jo també he tingut 30 anys i he pensat que era el meu príncep blau. Una d’aquelles dones amb poca autoestima que quan no volia cardar feia religiosament una fel·lació perquè marxés munyit de viatge, pensant que era una garantia d’èxit conjugal. El que passa és que aquests prínceps blaus es converteixen no en gripaus, sinó en vells verds. Segurament, per culpa de gent com una servidora, per no haver-los educat. D’aquests que els agrada doblar l’edat de les víctimes per dominar-les i sentir-se amb més poder mental com a causa directa del seu narcisisme. O dels que posen les banyes a la seva dona sense protecció. Aquest article també és de totes les dones amb marits que van anar a Cuba o que tenen una altra família por ahí. El teu pecat és ser naïf o, simplement, que et creus una mica més llesta que la resta. Sí, segur que tu seràs la que el canviaràs.

L’únic que t’envejo és ser la versió més enrotllada davant dels fills, perquè només els veus de vacances. I trobes normal que faci dos anys que no torna el passaport sota la llei pa chulo mi pirulo? Si detectes que algú fa això amb els que estima, què creus que farà amb tu? Si ets prou bleda assolellada per empassar-te això (entre altres coses), no et puc ajudar. Estic massa ocupada i preocupada educant i treballant per partida doble, sobretot perquè els fills no segueixin el seu exemple. Perquè el que fa mal no és només que no compleixi les sentències, ni les visites, ni els pagaments, sinó que el que fa mal és que desitjaries que fos una altra mena de pare. Perquè els nens mereixen tenir els millors exemples i no un home que es dedica a piratejar les pel·lis per no pagar una plataforma i que després es compra un nou kite. Si els meus fills estan bé, jo estic bé.

Quan no t’has treballat interiorment i la carcassa ja no és el que era, el que et queda és el que ets realment

No soc aquí per competir, no pots entendre que l’amor en majúscula no entén de gelosies. I deixa’m que t’expliqui un secret, no hi ha pensió d’aliments que pagui el fet d'aixecar-te a la nit o de canviar tota l’agenda quan algun nen està malalt. Estimada, quan tinguis fills propis veuràs com en vas ser, de miop. Jo tampoc era tan feminista abans de ser mare, malgrat que tinc moltes amigues sense fills que hi poden veure més enllà. El poc temps que estan amb ell, l’han de compartir amb tu i acaben sent responsabilitat teva. Així, entre totes, continuem el llegat de les mamme de convertir els seus fills en estúpids dictadors. Sou i sereu tantes que no em puc fer “amigui” de totes. Gràcies per fer-li de cangur i continuar col·laborant a fer que no assumeixi els seus deures ni passats els cinquanta. Als homes i a les dones que ho basen tot en el físic, els costa molt més envellir, perquè quan no t’has treballat interiorment i la carcassa ja no és el que era, el que et queda és el que ets realment. És molt trist ser un “have been” a la vida i no ser res en el present que mereixi ser recordat en el futur. Em sap greu per tu, noia, però no tant quan m'atabales.

Sí, a mi també em va tractar com una princesa, fins i tot em va posar unes Manolo a tall de Ventafocs. I és en el que em vaig convertir un cop casada. Ja ha començat que les voltetes en bici duren sis hores? O que té moltíssima feina i que ha de dinar al despatx? Vinga, et revelo una altra gran veritat: és que no vol tornar a casa. Sento que no em pugui portar tan bé amb vosaltres com amb la primera dona de la meva parella, però és veritat que requereix que les tres parts sàpiguen molt bé en quin lloc estan i hagin après què és el respecte malgrat no tenir la mateixa opinió. Però és veritat que de modern family n’hi ha de tots colors. Soc la primera que veig com un gran fracàs no tenir una bona relació, però quan ho has intentat amb totes les forces, amb ajuda professional, cedint fins al màxim i l’altra part no respon, arriba un moment que t’has de protegir perquè la ràbia no s’apoderi del teu tarannà. Perquè tampoc queda bé queixar-te, has de continuar pagant, criant i callant amb un somriure submís.

Per sort, vosaltres sou d’una nova generació, que, passats uns mesos, li veieu al llautó i sabeu que vindrà una propera víctima. “Otras vendrán que buena te harán”, deia la meva àvia. Algunes ja m’han contactat per dir-me que com he pogut aguantar tants anys al seu costat i que soc una santa. I jo ric perquè no han vist res. No vull que em confirmeu el que sé (encara que una mica de gust sí que em dona), simplement necessito pau i tranquil·litat. Quan comenci a contestar-te amb missatges amb IA entendràs que qualsevol aplicació té més intel·ligència emocional que ell. Aquí el teniu amb un llacet i, si us plau, sense tiquet per tornar-lo.

Signat,

El club de les primeres esposes