Per al nou equip econòmic del Govern, capitanejat per Luis de Guindos, no serà el mateix que fins ara: s'enfrontarà a un entorn més difícil, sense la conjunció dels astres que han jugat fins ara a favor seu. De moment, l'únic que sap és que ha de fer un ajustament de 5.500 milions d'euros en els pressupostos del 2017, però la incertesa l'embolica en qüestions clau com el suport polític amb què comptarà, què passarà en les eleccions americanes, com evolucionarà l'euro o quin serà el preu del petroli. I, per descomptat, quant temps durarà.

Al duo Cristóbal Montoro i Fátima Bañez, que continuen als seus llocs al capdavant d'Hisenda i Treball, se suma Álvaro Nadal, en el Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital, un vell amic del grup a què ja pertanyia des de l'època de l'oposició que liderava la vicepresidenta. El seu objectiu: millorar la competitivitat per compensar un creixement menor, cosa que no serà fàcil en un entorn europeu castigat pel pessimisme.

El Grup de Savis alemanys han requerit a Angela Merkel que obri un procés de "més reformes" perquè la Unió Europea, amb una França en crisi i el Brèxit, no és un marc de referència apropiat per al futur. Berlín no abandonarà la UE ni l'euro, però cuidarà i reforçarà molt més el seu propi jardí. Aquesta és la nova tònica que dominarà al continent.

No s'ha prestat prou atenció al viatge recent del rei Felip VI a Cartagena de Indias per participar en la Cimera Hispanoamericana, on va ser acompanyat per Guindos. Allà, el Rei va dir que l'àrea d'Amèrica Llatina i el Carib és una prioritat com a mercat per a les empreses espanyoles. Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, i que coneix molt bé el terreny, diu que "Sud-amèrica s'està recuperant a un ritme accelerat". L'Argentina és el cas més cridaner, però fins i tot el Brasil comença a sortir del greu forat que va patir. El conjunt és una oportunitat a no malgastar, igual com Àsia.

Guindos ha dit que l'economia espanyola podria créixer el 2006 "prop del 3,5%". La previsió oficial per al 2017 és del 2,3%. Segons la seva opinió, "si finalment creixés mig punt més del previst, l'ajustament pressupostari a realitzar seria la meitat, inferior als 2.500 milions d'euros.

Certament, és un propòsit optimista, atesa la desacceleració de l'economia mundial que s'espera per a l'any que ve i el Brèxit. Així mateix, factors favorables que s'han presentat en el creixement el 2016, com la caiguda del preu del petroli, que ara està en l'aire, igual com la depreciació de l'euro (si guanya Donald Trump, els EUA podrien buscar un dòlar feble) i, sens dubte, els estímuls pressupostaris, aquests sí, desapareixeran.

El 2017, la guardiola de la Seguretat Social pot estar buida i cal buscar noves fonts d'ingressos

Al costat d'aquest quadre macro, hi ha altres aspectes que també importen, i molt. Una de les mesures immediates que es posaran en marxa és la convocatòria del Pacte de Toledo abans de final d'any. El 2017, la guardiola de la Seguretat Social pot estar buida i cal buscar noves fonts d'ingressos. L'últim de creixement de 101.335 afiliats nous a l'octubre és un bon senyal.

Quant al finançament autonòmic, Guindos va dir que les competències es podien ampliar en un debat organitzat el 18 de maig pel Fòrum de Fòrums a Barcelona. En aquella ocasió es va mostrar obert a canvis i negociacions. Amb una condició: "el nou finançament autonòmic ha de partir de la base que les comunitats autònomes tinguin un dèficit zero", va dir.

A la fi, l'opinió pública vol saber quan acabarà definitivament la crisi que ni tan sols no es resol creixent més que la resta d'Europa. A això respon Guindos. "Hem de recuperar el nivell de rendes d'abans de la recessió, una cosa que espero que s'assoleixi en poc temps. I hem d'arribar a 20 milions de treballadors. Ara estem a 18 milions. Quan s'assoleixin aquestes metes podrem dir que hem superat la crisi".

La qüestió és arrencar de pressa, el turisme representa una nova ajuda (hi ha hagut 60 milions de turistes fins al setembre) que se suma al dinamisme de la demanda interna i les exportacions. Però la inèrcia no durarà sempre. Prou ha fet.