Encara falten setmanes per anar a les urnes, però els principals marcs de debat que volen imposar són clars. També que ens volen fer votar en clau espanyola. Serà una campanya agressiva i molt polaritzada. Aquestes són algunes notes de precampanya.
Ada Colau ha amenaçat el president Puigdemont des de mitjans públics quan ja es proposava com a candidata. Quan algú entra en campanya, no se’l pot colar com a analista. Les regles han de ser de respecte al pluralisme, sobretot en mitjans públics.
Rodalies no funciona. Els serveis alternatius d'autobús tampoc. Milers de catalans surten cada matí de casa sense saber quan arribaran a la feina. No és una incidència, és un desastre estructural del qual algú ha d’assumir responsabilitats ja. El ministre Óscar Puente dedica temps a fer piulades de campanya mentre Rodalies viu una crisi monumental. N’és el ministre responsable. Potser abans de fer de cap de propaganda del PSOE hauria de provar de fer de ministre de Transports.
Rodalies és una de les principals polítiques d'habitatge que necessita Catalunya. Un transport fiable permet viure més lluny de Barcelona sense perdre qualitat de vida. No és l'aigua, és l'Estat. Ferrocarrils funciona. Renfe, no. Per què deu ser? També hi ha el boicot constant del sindicat de maquinistes. Va combatre el traspàs de Rodalies i va aconseguir condicionar-lo. Ara torna a impedir que els trens circulin. La seguretat l'han de garantir els organismes competents, no els sindicats. Catalunya hauria d'estar formant milers de conductors de tren. El poder dels maquinistes rau, en bona part, en la impossibilitat de substituir-los. Cal formar professionals per poder substituir aquesta dependència que no té cap sentit.
Pràcticament tots els problemes que protagonitzen aquesta campanya, a Catalunya es podrien resoldre —o, com a mínim, afrontar amb molts més recursos— amb els diners del dèficit fiscal
Des que alguns partits van començar a definir-se com "l'esquerra del PSOE", el PSOE va començar a guanyar-los. Si ets un partit català i el teu principal marc de referència és el PSOE, tens un problema. I no és només electoral, és de posicionament. El PSOE necessita absorbir tota la seva esquerra per sobreviure. El PP està segrestat per Vox. Competeixen en radicalitat i han deixat el centre polític lliure. Qui tingui el coratge d'ocupar-lo podrà recollir-ne els fruits. Ara i, sobretot, demà.
Sobre habitatge, una dada elemental: el PSC governa Barcelona, l'AMB, la Diputació, la Generalitat i l'Estat. Costa trobar una concentració de poder institucional més gran. Pretenen fer campanya com si els problemes els hagués creat algú altre. Catalunya no és Espanya. Tenim una estructura econòmica i social diferent que cal protegir. Aquí predominen les pimes i els petits propietaris, no les grans corporacions ni els fons voltor. Cal combatre els abusos i protegir el nostre model.
Si converteixes el petit propietari en enemic públic, acabaràs sense pisos disponibles per llogar. L'alternativa seria expropiar. A alguns pseudosindicats que apareixen més a TV3 que el mateix Govern ja els semblaria bé. Però a la majoria dels catalans, no. Altres sindicats es mobilitzen just quan el PSOE ho necessita. Amb Sánchez al govern, entre el 2019 i el 2025, a l’Estat hi ha hagut més de 240.000 llançaments judicials, però sembla que el moment és ara. Per la inflació o el nivell dels salaris, bons minyons.
Pràcticament tots els problemes que protagonitzen aquesta campanya, a Catalunya es podrien resoldre —o, com a mínim, afrontar amb molts més recursos— amb els diners del dèficit fiscal. Per mi és el tema principal de campanya pel que fa als catalans. La precampanya dibuixa una Espanya cada vegada més extrema. L'extrema esquerra i l'extrema dreta marquen el debat i els grans partits els segueixen el joc. Catalunya és diferent i té una agenda política pròpia. Que algú es dediqui a defensar-la.