Demà comença la 77a Assemblea de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Està previst que acabi el pròxim 1 de juny, i l'eslògan escollit per a la cita d'enguany és "Tots per una salut. Una salut per a tothom". En l'ordre del dia està previst abordar qüestions de gran importància, "pilars principals" de la reunió, com la "cobertura sanitària universal per a mil milions més de persones, una "millor protecció davant emergències sanitàries per a mil milions més de persones", "millor salut i benestar per a mil milions més de persones", "una OMS més eficaç i eficient que doni millor suport als països". Certament, tots els temes que s'abordaran són de gran interès. Però en aquesta ocasió, aquesta 77a Assemblea de l'OMS suscita un interès especial, ja que està previst que s'hi abordin dues qüestions molt rellevants: les esmenes al Reglament Sanitari Internacional i la proposta de Tractat/Acord de Pandèmies.
Cal saber que Espanya forma part d'aquesta organització, encara que no coneixem de manera oberta qui hi anirà a representar-nos, ni tampoc la postura que presentaran sobre qüestions que prendran en nom nostre. La transparència és una assignatura pendent en aquest àmbit, i per descomptat, ja hi ha hagut països que han anunciat que no poden portar el seu parer davant de l'assemblea perquè no han disposat del temps necessari (mínim de quatre mesos) que estableix la Constitució de l'OMS per elaborar els informes pertinents en aquests casos. Sabem, perquè així ho han dit els diferents responsables del Ministeri de Salut d'Espanya, que "donarem suport al Tractat de Pandèmies". Però no ha transcendit gaire cosa més. I aquest simple fet, davant de l'enorme silenci per part de les formacions polítiques que ens representen, així com dels mitjans de comunicació generalistes que ens han de mantenir informats, és realment preocupant.
Qüestions merament tècniques
Malgrat que s'ha posat molt èmfasi que l'OMS assolirà l'acord, el cert és que també hem pogut conèixer que la realitat en les negociacions no sembla apuntar en aquest sentit. Són fortes i contundents les crítiques als plantejaments establerts. Sense anar més lluny, al Regne Unit, la proposta l'han rebutjat ja. El ministre de Salut, Andrew Stephenson, va afirmar davant del Parlament que el seu govern està "lluitant fermament pels interessos de la Gran Bretanya" i va afegir "que l'OMS ha de respectar plenament la sobirania nacional" en qualsevol tractat que sorgeixi de les negociacions.
El mateix ministre ha explicat públicament que la proposta presentada fins ara "no és acceptable" i, per això ha afirmat: "Tret que es modifiqui, no la firmarem". Des de la cambra, i des de diferents famílies polítiques, la decisió sembla que és compartida: denuncien que no han tingut temps per abordar el debat d'una manera clara, amb transparència, i a més, alguns també apunten l'enfocament i intencions del text proposat.
La urgència d'implementar acords nous i vinculants en previsió d'un imminent atac viral global "no està justificada per l'evidència científica"
Al Regne Unit no han estat els únics que han anunciat ja una postura de rebuig, almenys en aquests moments, a causa de la falta de compliment en els terminis, en la transparència absoluta del debat necessari. I també pel que fa a la sobirania nacional, ja que és una qüestió de màxima rellevància sobre la qual, per exemple, 22 fiscals d'estat, als Estats Units, van advertir el president Biden per escrit. Els Països Baixos tampoc no hi donaran suport de moment, ja que en seu parlamentària es va denunciar que no s'havien complert els terminis establerts ni la transparència necessària. Que serveixin com a mostra aquests països, gens sospitosos de ser contraris a la democràcia i a l'estructura de l'OMS.
No han estat capaços d'arribar a un text unificat d'esborrany
Segons informació publicada les últimes hores, sembla que no hi haurà text per analitzar, ja que després de dos anys de negociacions, no han estat capaços de posar-se d'acord en uns mínims. Roland Driece, copresident de la junta de negociació de l'acord de l'OMS, va afirmar divendres passat que no eren on esperaven ser quan van iniciar el procés, en relació amb el document de proposta del Tractat de Pandèmies. El cap de l'OMS, Tedros Adhanom, considera que "no és un fracàs", i ha anunciat que "ho intentaran tot" i "faran que passi, perquè el món continua necessitant un tractat contra pandèmies". Adhanom vol donar a entendre que les negociacions fracassen perquè "els països rics" no es posen d'acord amb "els països pobres". I repeteix una vegada i una altra que, en aquest sentit, estem davant d'"un fracàs moral catastròfic".
Cal aprofundir una mica més per conèixer que els punts de conflicte, en realitat, tenen a veure amb la sobirania nacional, i a més, amb l'intercanvi d'informació sobre patògens, drets de propietat intel·lectual i vacunes. És possible que de la 77a Assemblea sorgeixi una espècie de document base, d'"esquelet", que es desenvolupi posteriorment. Ja es veurà. Però no podem oblidar que, en la mateixa reunió, s'abordaran les esmenes al Reglament Sanitari Internacional (RSI), que sí que existeix i és vigent des dels anys cinquanta del segle passat. I no podem deixar passar per alt que molts dels assumptes que es pretenien plasmar en aquest suposat tractat de pandèmies estan també plantejats en les esmenes al RSI. Això vol dir que pot ser que el que no pasi per la porta, entri per la finestra.
Fins aquí, una breu visió sobre qüestions tècniques, la falta de transparència i el context en el qual se celebrarà la 77a Assemblea. A continuació, algunes reflexions sobre per què considero que Espanya no hauria de donar suport a aquests plantejaments i, basant-nos en els procediments establerts, hauria d'escriure de manera argumentada el seu rebuig perquè no ens sigui d'aplicació el que sigui que finalment acordin sense el nostre coneixement ni consentiment.
El punt de partida: pandèmies i més pandèmies
La raó principal per abordar una normativa internacional sobre pandèmies és, que després de la que hem viscut amb el SARS-CoV2 (Covid-19), hauríem d'anar preparant-nos per a les que vindran. Aquest és l'argument estrella, i poc més es desenvolupa sobre això. Tanmateix, no estaria de més escoltar els experts (els científics que no tenen conflicte d'interès amb la indústria farmacèutica) què opinen sobre les possibilitats reals que patim pandèmies d'origen natural en aquests moments. Perquè tots coincideixen que és remotament improbable que una cosa així passi. La urgència d'implementar acords nous i vinculants en previsió d'un imminent atac viral global "no està justificada per l'evidència científica".
La pandèmia ha servit per establir imposicions i retallar llibertats i drets sense respecte a les Constitucions; sense fonament científic
I en aquest sentit, és de vital importància abordar una cosa fonamental: l'origen de la pandèmia de la covid-19. Perquè, ja que la pandèmia que hem viscut fa quatre anys sembla que és el punt d'inflexió per abordar ràpidament normes de tanta importància com un Tractat internacional de pandèmies, no estaria malament conèixer en detall de quina manera va sorgir. Ho comento perquè, segons la investigació que s'està duent a terme al Congrés dels Estats Units, va quedant bastant clar que l'origen de tot això no va ser una sopa de pangolí ingerida per algun xinès. Tot apunta que l'origen d'aquesta infecció en humans es va produir a causa dels experiments en guany de funció que s'estaven desenvolupant en un laboratori de Wuhan, que comptava amb finançament nord-americà. Encara s'ha de sabr si la fuga del laboratori va ser accidental, o de quina manera es va produir. Però el que ja ha quedat clar és que allà es feien experiments que als EUA van ser considerats, com a mínim, perillosos. El guany de funció consisteix a fer modificacions en un virus, perquè sigui més letal i contagiós. Diuen que la raó d'aquests experiments està en avançar-se a la naturalesa per poder crear la cura davant de la infecció suposada.
Ja em direu, estimats lectors, si hi ha qui pugui creure's aquest argument, en lloc de pensar seriosament que jugar a ser déus té riscos que no hauríem d'estar disposats a assumir. Tanmateix, lluny de perseguir el guany de funció, entre les esmenes presentades per als textos que prepara l'OMS, s'anima a continuar finançant aquest tipus de pràctiques. Recomano la lectura d'aquest interessant article del doctor David Bell, que precisament aborda en termes de salut tota la qüestió a què em refereixo.
Lògicament, aquest tipus d'experiments tenen "sentit" en l'àmbit militar, en el de la guerra bacteriològica. Potser per això bona part dels fons per finançar aquestes investigacions provenen de departaments com el de Defensa. I tampoc no convé oblidar les declaracions fetes davant del Consell de Seguretat de Nacions Unides, on es va denunciar la presència de biolaboratoris a més de 130 països del món, entre els quals especialment Ucraïna, que estarien fent investigacions sobre virus i perfils genètics de races humanes. Aquí deixo l'apunt per si algú ho vol investigar.
I, esclar, no podem oblidar que els beneficis econòmics que suposa tot això per a les indústries farmacèutiques són innegables. Sobretot quan se'ls eximeix de responsabilitat mitjançant contractes opacs, firmats pels nostres representants, en el nostre nom, i pagats amb els nostres diners. No és casualitat que el vuitanta per cent del finançament de l'OMS provingui de donacions d'organitzacions, fundacions i indústries del sector. La pandèmia de la covid-19 va ser un desplegament de mesures absolutament contràries a l'evidència científica, però molt reveladores de fins on arriben les democràcies modernes quan es posen en mode "totalitari" i comencen a seguir les pautes que en realitat no han perseguit cuidar la nostra salut, sinó obtenir enormes beneficis econòmics per a la butxaca de ben pocs (que coincideixen amb els que financen l'OMS en molts casos).
I és que, els experts en salut pública, aquests als quals no es va donar veu durant la pandèmia, es van afartar d'explicar que totes les mesures de caràcter polític generarien veritables problemes en matèria de salut. Perquè eren nocives, i perquè les seves destrosses s'anirien veient al llarg del temps. És evident que no s'equivocaven.
La pandèmia ha servit per establir imposicions i retallar llibertats i drets sense respecte a les Constitucions; sense fonament científic. S'ha destrossat l'economia de milions de persones. La salut. No n'hem sortit millors. I està clar que, fent el que van fer, no ho pretenien. Però la por ens va impedir d'adonar-nos-en llavors. L'efecte clar d'aquestes mesures de "salut pública" va ser la més gran i més pronunciada caiguda mundial de l'activitat econòmica des de la Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial, segons apunten experts en economia política com Michael T. Clark.
No es tracta de la nostra salut, per molt que ho repeteixin. Es tracta en realitat de mantenir la indústria farmacèutica enriquint-se a costa dels fons públics
Van ser les mesures preses (i no el virus) el que va generar més pobresa, més desigualtat, i la destrossa dels pilars fonamentals per poder desenvolupar una salut pública efectiva. El que tant li sembla preocupar al DG de l'OMS, quan parla de "problema moral" respecte als països en vies de desenvolupament econòmic, és una mera fal·làcia. Perquè van ser precisament les mesures impulsades per la seva organització i els que li donen suport, les que han sumit en la pobresa, la desesperació i la malaltia a milions de persones. No va ser el suat SARS-CoV2. Assenyala Michael T. Clark que "aquestes dislocacions econòmiques van sumir desenes de milions de persones en la pobresa i moltes més en la desnutrició i la inseguretat alimentària, mentre uns quants centenars de "multimilionaris pandèmics" es van beneficiar enormement del "Gran Reinici" de l'economia Zoom i de l'especulació amb vacunes i subministraments mèdics.
Podem considerar que en termes científics, la pandèmia de la covid-19 ha deixat en evidència les fonts científiques sobre les quals s'han basat els governs per prendre les seves decisions. Han estat, fonamentalment, fonts a les quals l'enorme conflicte d'interès hauria d'haver invalidat. Però no es va frenar el que ja ordien des d'aquell intent de la grip, que tan bé ens va explicar Iñaki Gabilondo al seu dia.
També podem considerar que les mesures preses han danyat les nostres economies. I no per esmentar-ho en últim lloc, és menys important: la pèrdua de confiança generada per bona part de la població en el sistema de salut tindrà importants conseqüències.
No són, per tant, petites les crítiques a plantejar davant de la intenció que es reflecteix en les esmenes i propostes a abordar en la 77a Assemblea de l'OMS. Potser per això, són pràcticament desconegudes per a tothom, ja que, en cas que fos al contrari, serien majoritàriament rebutjades. No es tracta de la nostra salut, per molt que ho repeteixin. Es tracta en realitat de mantenir la indústria farmacèutica enriquint-se a costa dels fons públics. Es tracta de perpetuar la roda en la qual, com a hàmsters, semblen voler tenir-nos consumint productes que en realitat són innecessaris. Allunyar-nos de la veritable salut, que passa per implementar informació, educació, per mantenir-nos sans.
Més en detall, he tingut l'oportunitat de participar en un debat sobre això, on, juntament amb Ángeles Maestro (metge i tècnic experta en salut pública), Angel Gil (catedràtic en Medicina) i Federico de Montalvo (catedràtic de Constitucional i president del Comitè de Bioètica a Espanya durant la pandèmia) hem aprofundit en tot això. Ho podeu veure aquí i treure'n les vostres pròpies conclusions.
Estudiat el tema en profunditat, puc dir, sense temor d'equivocar-me, que no vull aquesta OMS. I vosaltres?