Seu electoral d’En Comú Podem. Estació del Nord de Barcelona. La previsió és que som a la seu triomfadora de la nit.

Cinc minuts abans de les 8 una multitud de 10 persones segueix l’apassionant nit. De tots ells destaca un senyor que m’explica que és comunista. Ha estat “a tots els països de l’Est” i diu que “allà la gent és molt educada”. Parlem de la Segona Guerra Mundial i em diu que la van guanyar els soviètics. Quan li dic el meu nom, no se’l creu. Em mira i exclama: “Coño, entonces tu també eres comunista”. 

A les 8, quan surt el sondeig de TV3 per les dues pantalles gegants, potser ja hi ha unes 50 persones. Aplaudiments moderats amb els resultats de Podemos. Indiferència amb els resultats de la resta.

Però fa estona que el gran protagonista és el wifi. Concretament, la seva absència. O una cosa pitjor encara, se’n va i ve. Però quan marxa, se’n va molt lluny. I tarda a tornar. Molt. És la manera perfecta de tornar-te boig. Alguna cosa hauríem d’haver sospitat quan hem vist que la clau que havíem d’introduir als nostres dispositius (en el meu cas, tres) és molt senzilla i pràctica. 

Dos senyors Movistar intenten (suposo) solucionar la cosa. Per les seves cares, em temo que el resultat és un fracàs. 

A les 20.50 compareix Lucia Martín, número 2 de la llista. Prudència. Molta. Diu que, amb les reserves necessàries, els resultats dels sondejos obren la porta a un govern d’esquerres. També dedica uns breus instants a comentar que la baixada de la participació és preocupant. I ho enllesteix tot en un minut i trenta segons.

Sis minuts després arriben els entrepans. En una caixa de plàstic i embolicats en paper opac. Impossible veure el contingut, o sigui que la loteria em permet pillar-ne un de fuet. Com que no és qüestió de tocar-los tots, desconec el farciment de la resta.

A les 21.25 els dos senyors Movistar es miren. Fan que sí amb el cap i donen per solucionat el problema. Concretament el seu, perquè se'n van.

Els senyors són els de la dreta. La cosa blanca que hi ha mig tapada a sobre de la graderia, al final del plafó blau, són els routers.

Durant la següent mitja hora el més destacat és la cua al bar per fer unes consumicions. I no unes consumicions qualsevol, al menys pel que fa a la cervesa, que val dos euros. 

A les 22.02 es trenca el silenci entre els 300 assistents a la nit que ha començat prudent i ha acabat difunta per culpa de les expectatives. Ha estat per aplaudir amb ganes l’augment dels 71 als 72 diputats. I també ha estat l’últim moment d’eufòria fins a les 22.48, l’hora en què ha comparegut la cúpula d’En Comú Podem i ha pres la paraula en Xavier Domènech.

El seu no ha estat un discurs sobre els resultats d’avui sinó en clau de futur i mirant les eleccions catalanes. La frase que ho resumeix millor ha estat “Som un espai de futur”. Dos cops ha destacat els atacs que han rebut durant els últims mesos i també dos cops ha dit que són l’alternativa a Convergència. Destaco l'esment als concerts que el govern manté amb les escoles de l'Opus.  

A les 22.55 ha pres la paraula Ada Colau. Ha parlat el doble d’estona que Domènech. Se la veia emocionada. Li costava empassar saliva. Ha donat les gràcies a la gent senzilla que els dóna suport. Ha destacat la victòria a Catalunya, però sense eufòria, i ha promès que en nom de la gent, no llençaran la tovallola.

A les 23.05, entre crits (moderats) de “Sí, se puede”, tots plegats han baixat de l’escenari i han tornat a la sala que els ha fet de despatx en una estació del Nord que, en sis mesos, ha passat de l’eufòria per la victòria inesperada del desembre a l’eufòria continguda de la victòria que avui mateix, tres hores abans, prometia uns millors resultats que els reals.  

I ara, què?, es preguntava una parella que compartia una de les cerveses esmentades anteriorment. Bé, doncs, he pensat jo per a mi mateix, ara toca pensar que si al llarg de la nit arriba a sortir alguna altra conversa de Jorge Fernández Díaz amb el senyor Antifrau, el PP treu majoria absoluta. I això és per reflexionar-hi.

I, pel que fa als sondejos també tindrem temps els pròxims dies per analitzar el seu fracàs total i absolut. Més que sondejos, han estat una broma. Com el wifi de la seu electoral d'En Comú Podem, que a les 12 de la nit encara anava i venia. I seguia marxant molt lluny.