"El jutge i el fiscal reclamen omnisciència i negar-la significa desencadenar la seva set de revenja"
Jakob Wassermann
No pinta bé el futur dels encausats de Tsunami i, sobretot, el de Puigdemont. Fins i tot si s'aconsegueix esquivar l'escull de l'informe fiscal davant de la sala segona i s'ajusta al sentit comú i al sentit jurídic, és a dir, insisteix en el fet que no hi ha terrorisme i molt menys imputable al de Waterloo; fins i tot en aquest cas, les possibilitats que la sala d'admissió del Suprem admeti l'exposició raonada de García-Castellón i es quedi amb la causa em semblen molt grans. I no només. Crec que van a totes. Aniré a pams.
Deuen haver vist que la pinça es reprodueix i que bona part dels fiscals penals del Tribunal Suprem —fent pinya entorn dels que van tirar endavant l'acusació per rebel·lió al procés que tan bé els va anar— han entrat en campanya. No van esperar a la reunió de la normalment pacífica Junta de Fiscals Penals per estudiar els temes, sinó que primer van filtrar un esborrany d'informe que el fiscal encarregat, Álvaro Redondo, només havia fet arribar al seu cap Fidel Cadena. El pobre es mostrava sorprès que tothom el tingués i que hagués arribat a la premsa. Encara que no ho creguin, n'hi ha que s'han dedicat al seu món gairebé tota la vida i són ingenus fins al límit.
L'home explica a qui vol escoltar-lo que ell va fer aquest esborrany creient que els controladors del Prat van estar retinguts i, per tant, que hi havia un delicte de detenció il·legal, que sí que és un dels delictes tipificats que poden ser terrorisme. Després, continua, en estudiar a fons la causa, va veure que no, que allò no va passar i va canviar la qualificació. Potser en aquestes famoses 72 hores va parlar amb algú que li va explicar. Per si de cas, algun dels seus propis companys del Suprem li havia fet una jugada per aconseguir l'efecte desitjat: que qualsevol decisió jurídica que apunti que no existeix terrorisme sigui considerada producte d'una ingerència del fiscal general de l'Estat i, per tant, del govern espanyol. Això santifica la seva posició als ulls de l'opinió pública, tan útil per imputar Puigdemont i rebentar l'amnistia; i amb l'amnistia, el govern espanyol. No és només política, és el sentiment corporatiu i estès que el president Puigdemont es fot d'ells, que l'estratègia de sortir d'Espanya era bona i que podria tornar i fer-los ganyotes. No ho consentiran.
El ministeri fiscal és jeràrquic i té unicitat, és a dir, parla per una sola boca. No hi ha opinions fluctuants. Els fiscals no són subjectes jurídics individuals, sinó encarnacions d'aquest principi acusador únic. El ministeri fiscal no és democràtic ni assembleari. Així doncs, amb aquesta votació de dimarts no acaba la història. Com que els dos caps de la secció penal —Sánchez-Covisa i Cadena— van votar coses enfrontades, ambdós han acudit a dirimir la diferència a la seva cap superior, la tinenta fiscal del Tribunal Suprem i número dos de la carrera fiscal, Ángeles Sánchez-Conde, que serà qui finalment s'ocupi de l'informe. És altament improbable que Sánchez-Conde doni suport a l'acusació de terrorisme a Tsunami i a Puigdemont. Encara existeix l'opció que el seny triomfi i l'informe de la Fiscalia a la sala segona coincideixi amb el del fiscal de l'Audiència Nacional.
Que Sánchez-Conde no estigui dins de la moguda ajudarà molt i evitarà que hagi d'entrar en lliça l'ordre directa i per escrit del fiscal general. I és que la Fiscalia General no pot deixar que s'imposi el criteri d'un grup de fiscals "indomables" que no actua de manera tècnica i que persegueix facilitar a la sala segona quedar-se amb el cas.
Puigdemont ho té magre, però no és l'únic; ordenaran diligències, declaracions, ves a saber si no entra algú a la presó preventiva, perquè, escolteu, és terrorisme i aquests catalans tenen el costum d'escapar-se
Encara que la Fiscalia faci un informe favorable a no admetre l'exposició raonada de García-Castellón, encara que la tècnica jurídica i els fets dificultin aquesta construcció del terrorisme —com dificultaven la de rebel·lió i fins i tot la de sedició—, el braç mediàtic i el polític ja tenen preparats els arguments per abraonar-se sobre els fiscals que hi donin suport —els hi diran obedients al govern— i quedar com uns herois. Que la Fiscalia digui que no hi ha terrorisme —és el que passarà—, no significa que la sala segona no accepti quedar-se el cas. Crec que ho farà. Al voltant de Las Salesas tot respira en aquest sentit. El suport de la Fiscalia a aquesta admissió està en l'ambient i amb la votació tan majoritària de la junta, l'informe que es presenti serà venut com fruit d'una pressió política inacceptable.
Expliquen per aquí i per allà que la idea és quedar-se el cas i començar a actuar a Europa sobre Puigdemont. Potser no sobre coses tan forassenyades com l'homicidi terrorista, però sí alguna cosa més manejable com una kale borroka catalana. Es valora més el Tribunal Suprem demanant un nou suplicatori per terrorisme que un jutge qualsevol de l'Audiència Nacional. Els moviments començarien abans de les eleccions europees, ja que el Parlament Europeu no es dissol ni els temes decauen com passa a Espanya. Sembla que és això que estudien. Per terrorisme. Una paraula que els sembla clau perquè ni l'Europarlament ni Brussel·les no puguin dubtar. Deixen caure que aniran amb tot l'arsenal: euroordres, suplicatoris, prejudicials i la bíblia en vers. Aconseguir Puigdemont és un objectiu llargament acariciat, un somni humit i justicier. Jo fins i tot penso que a alguns els fa trempar més que fer caure el govern espanyol, que ja és.
Tot això mostra clar i net que Sánchez té el govern, però no el poder. El seu fiscal general és dèbil, perquè part de la carrera no li reconeix el pes per ocupar el lloc i, per tant, creuen que sota pressió no s'atreviria mai a donar una ordre directa. Per això van filtrar sense remordiments l'esborrany, perquè s'hi enfronten de manera directa i creuen que poden guanyar. Fins i tot perdent guanyen, ja ho veurem. Sánchez va prometre per guanyar la investidura una amnistia total i ràpida i no veig com ho aconseguirà.
Té mala pinta això de l'amnistia. Puigdemont ho té magre, però no és l'únic. Ordenaran diligències, declaracions, ves a saber si no entra algú a la presó preventiva perquè, escolteu, és terrorisme i aquests catalans tenen el costum d'escapar-se. Que potser García-Castellón no s'està assegurant que tots estiguin a la seva disposició?
Sánchez continua parlant d'unes reformes legals que serien a posteriori de l'aprovació del text actual de l'amnistia i que constitueixen un fangar complicat del qual podria no reeixir. Junts ja li ha dit que aquesta no és una solució que acceptin. Veurem quin camí troben i quant vol virar Sánchez un cop celebrades les eleccions gallegues. L'embat judicial és fort i no cessarà ni tenen manera de parar-lo.
Ni salvant aquest informe fiscal pinta gens bé la cosa.