Europa està posant a punt els seus rellotges amb el nou món que comença. Després d'arrossegar els peus durant anys, encadenant crisi rere crisi (la Gran Recessió, la de l'euro, la dels refugiats, el Brexit) comença a mostrar inconfusibles senyals en curs de canvi.

L'últim es dirimeix avui diumenge a França, on François Fillon i Alain Juppé es disputen el lideratge de la dreta de cara a les eleccions presidencials del 2017, mentre a Alemanya Angela Merkel buscarà revalidar el seu paper de valor segur en una quarta legislatura contra la polarització i les inquietuds regnants.

Al nostre país veí, la figura meteòrica és François Fillon, amb un programa radical, basat a reduir el perímetre de l'Estat, posar fi a les 35 hores per donar pas a la lliure negociació del temps de treball a les empreses, la reducció dels dèficits, una immigració reduïda al mínim... La seva victòria prèvia sobre Sarkozy l'ha col·locat com a clar favorit contra l'alcalde de Bordeus, Alain Juppé.

Fillon vol retornar a França la fermesa i l'orgull perduts

Per a l'ex-primer ministre, es tracta, segons diu, d'alliberar els electors d'un sistema econòmic i social que els ofega i els impedeix d'anar fins al final dels seus projectes. I, al seu torn, retornar a França la fermesa i l'orgull perduts. "El centre de gravetat de l'economia mundial ha basculat cap a l'Àsia. Si el nostre problema de seguretat immediat és el totalitarisme islàmic, en termes econòmics és la dominació asiàtica", adverteix. Segons la seva opinió, la zona euro incorre de vegades en "un angelisme suïcida", però no per això el candidat renuncia a l'estabilitat econòmica i financera. "La pujada dels tipus d'interès que hi haurà als Estats Units anuncia també la pròxima pujada a Europa. L'únic camí possible és reduir amb determinació les despeses públiques", afirma.

D'altra banda, Alain Juppé se centra a posar en marxa un creixement nou, en el qual tindrà un gran paper la revolució numèrica. Per a l'alcalde Bordeus, es tracta de dominar el canvi tecnològic que es prepara i que "és una oportunitat immensa per a la nostra economia, però la transició del qual hem d'acompanyar per evitar destruccions massives d'ocupació".

Aquesta atenta vigilància i orientació cap al liberalisme econòmic sorprenen a Londres, on assenyalen el risc que comporta el caràcter intervencionista de la primera ministra, Theresa May.

D'aquesta manera, l'expectativa és que França es posi en condicions de tornar a alçar-se al nivell d'Alemanya, sempre que l'accepti la irritada societat francesa.

A Berlín, on segons Obama s'ha desplaçat el centre d'Europa, Angela Merkel s'ha presentat de nou a la reelecció, aquesta vegada convertida en "la guardiana dels valors liberals occidentals", com afirma The New York Times.

Merkel, el bastió contra el populisme creixent dins i fora d'Alemanya

Merkel apareix així com el bastió contra el populisme creixent dins i fora de les seves fronteres. Entre els seus reptes, ha afegit, predominen qüestions com la seguretat, la integració dels refugiats i el procés de transformació d'Europa, sobre la qual es mostra més partidària de desenvolupar-la a partir dels països membres abans que fer-ho a través d'una fórmula basada en més unió. En això s'apropa més a Fillon, que està a favor d'una Europa de les pàtries, mentre que Juppé no s'ha oposat mai al federalisme creixent de les institucions de Brussel·les. Al seu torn, la cancellera s'aproxima a aquest últim en posar èmfasi en l'àmbit econòmic sobre "el moment disruptiu que vivim, els canvis qualitatius, comparables als de la Revolució Industrial."

Que la cancellera alemanya adquireixi aquest paper d'àrbitre en el seu entorn i un protagonisme global revela tant les reserves que produeix de moment Donald Trump, l'atenció del qual està centrada en la formació d'un gabinet, com les expectatives creixents que desperta de nou Europa.

Fora d'ella, ningú no oblida la Gran Bretanya, que es vol convertir un lloc pro business amb Theresa May evocant un impost de societats del 15% i mostrant, contra el que diguin, la seva fe en el capitalisme, la mundialització i el lliurecanvisme. Si bé les inquietuds lligades a la sortida de la UE continuen vives, com revela la disposició a fer més despesa pública, aquest fet no ha desanimat les inversions dels gegants de la tecnologia. Google acaba d'anunciar la creació de 3.000 llocs de feina a Londres, seguit d'Apple i de Facebook, que contractarà 500 persones. Silicon Valley no s'avé amb Trump i a Londres té una alternativa suplementària.

El 25 de març del 2017 se celebraran els 60 anys del Tractat de Roma, que va donar a llum la Comunitat Econòmica Europea. Serà una data que permetrà veure tots els canvis del passat i els que esperen al seu torn a aquest món que es mostra cada vegada més imprevisible.