Tal dia com avui de l’any 1826, fa 195 anys, moria a Marsella (França), Louis Gabriel Suchet, que disset anys abans (1811) havia dirigit les tropes napoleòniques que van assetjar i massacrar la ciutat de Tarragona. Louis Gabriel Suchet, nascut a Lió (França) el 1770, havia desenvolupat la seva carrera militar a partir de la Revolució francesa; i, sobretot, durant el Primer Imperi francès (1804-1814). El 1791 ingressava a la, llavors, recent creada Guàrdia Nacional, i el 1799, era nomenat general de divisió. Abans de ser destinat a la península ibèrica (1808) havia participat en les batalles d’Austerlitz (1805) i de Jenna (1806), que s’havien saldat a favor del Primer Imperi francès de Napoleó Bonaparte.

El 5 de maig de 1811 va prendre la direcció del setge de Tarragona, en aquell moment l’única plaça catalana en poder dels insurrectes espanyols, que culminaria en  l’assalt definitiu del 29 de juny de 1811. En aquella operació militar, les tropes franceses van aconseguir superar les muralles, van penetrar a l’interior de la ciutat, i es van lliurar a un terrible saqueig que es saldaria amb la mort d’entre 5.000 i 6.000 persones, que en aquell moment representaven més de les tres quartes parts de la població. Segons les fonts documentals de l’època, els assaltants van enfilar amb les baionetes totes les persones que van trobar; tant als carrers com a les cases. L’assalt napoleònic de Tarragona va significar un abans i un després en la història mil·lenària de la ciutat.

Segons la investigació historiogràfica, les autoritats civils de la ciutat eren contràries a la resistència. Però tant l’arquebisbe absent, Romualdo Mon Velarde (que, mesos abans, havia fugit a Mallorca); com el comandant militar de la plaça, el Marqués de Campoverde (que, dies abans, havia abandonat Tarragona); havien ordenat la resistència fins a les últimes conseqüències. Fins i tot, la mateixa investigació revela que, poc abans de l’assalt definitiu, algú hauria introduït a l’interior de la ciutat un grup d’uns dos-cents esvalotadors forasters, dirigits per un frare, que no tan sols inflamaven la població, amb un discurs bel·licista carregat de connotacions religioses; sinó que, també, perseguien i agredien els que s’oposaven a aquella previsible bogeria.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat