El títol d'aquest article és el lema identificatiu de la revolució francesa. S'ha interpretat que amb aquesta triple idea es donava entrada a la modernitat política a Occident, en la mesura que introdueix a l'organització de la comunitat i del poder una fórmula que ja hi havia en algun altre lloc d'Europa, però que ara s'identificarà, des de França i algunes dècades abans al Regne Unit, amb l'anomenat Estat de dret, la qual cosa significa que el control del poder (Estat) per norma jurídica (Dret) es farà amb una determinada finalitat, garantir que no s'imposi sobre la ciutadania com ho havia fet en l'absolutisme immediatament anterior. En certa manera és així, perquè bona part dels postulats d'aquest tipus d'Estat van ser formulats per autors de l'època per a qui la gran preocupació era construir el poder a partir d'una divisió estructural que permetés garantir un cert tipus de llibertat, la que consistia a obligar a l'Estat a abstenir-se d'interferir en la vida de la gent excepte per garantir el gaudi de la seva propietat i la seguretat de la seva persona.

Tanmateix, quan uns demanen la llibertat, i aquests uns no són tots aquells a qui no se'ls garanteix pel simple fet de no haver conquerit certes cotes de benestar econòmic, en observar els qui sí que la tenen, decideixen lluitar per ella. I la justificació que s'utilitza per finalment reconèixer-la és que, amb diners o sense diners, totes les persones són iguals i que per tant totes elles estan cridades a decidir el destí i la forma de l'organització. Amb aquest segon postulat irromp en la formulació de l'estat de dret l'adjectiu "democràtic ".

¿Però quina és la raó per la qual persones amb graus diversos d'èxit social, habilitats o competències, disposició a la virtut o la degradació, nivell de diligència o d'ambició, han de ser considerades iguals, i més encara capaçes totes elles en la mateixa mesura de decidir amb criteri quin ha de ser la millor solució per resoldre els conflictes que la desigualtat o la disparitat de criteris sobre les eventuals solucions poden provocar? En el lema originari de la revolució francesa el tema quedava resolt amb la paraula "fraternitat", és a dir, afirmant que tots som germans perquè som fills del mateix Déu. Però aquesta paraula ha desaparegut dels textos jurídics.

L'Estat de dret, en la seva versió liberal originària, podia mantenir-se al marge de l'axioma antropològic (i religiós) de la fraternitat, però quan es fa democràtic per exigències de la mateixa evolució social, resulta imprescindible explicar la raó del dogma de la dignitat humana del qual deriven correlats avui afirmats com a irrenunciables i que es multipliquen exponencialment. Per intentar comprendre, tornem enrere: El sistema de la revolució francesa crea una clau més conforme amb aquesta justificació, tenint en compte el gust de la major part dels filòsofs de l'època per una antiguitat clàssica que vivia no només de Grècia i Roma, sinó també dels models cristianitzants que havien tenyit els ensenyaments universitaris d'ecumenisme i justícia social. Tornant a aquest origen és més fàcil entendre en què consisteix la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i per què aquesta última ha estat substituïda per un concepte molt més diplomàtic com és el de solidaritat.

Podem ser lliures i iguals alhora en la mesura que entenem que només una veritat ens fa lliures. La veritat escrita amb majúscules de la nostra comuna filiació, la veritat consistent a saber que cada un en la seva condició és alhora element indispensable per als altres, que en la terminologia de la dialèctica hegeliana, qualsevol amo ho és en la mesura que existeix un esclau i que d'aquesta manera qualsevol serf és al seu torn senyor, i que qualsevol amo o senyor, capaç o menys, covard o valent, sant o pederasta, compleix un designi indispensable per al tot, és estimat i esperat amb tot això, i per sempre té cada dia de la seva vida la possibilitat de renéixer. Potser per això planifiquem el nostre temps i ahir començava de nou el còmput per als bons propòsits, per a l'examen de consciència, per a la recomposició de l'esperit.

Que el nou any ens sigui propici i trobem el camí per on arribar a fer millor la vida dels qui ens envolten, tots sense excepció igual de germans nostres. Tant de bo arribi el temps de la reconciliació, única manera que ningú no entengui la cessió com un perdre alguna cosa, perquè no és cap altra cosa que guanyar-ho tot.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Elisa Beni
Opinió Un exèrcit a l'ombra Elisa Beni