La democràcia no consisteix només a votar i, amb el pas del temps i els avenços de la manipulació de les voluntats per l'agregació digital de dades segmentada en perfils, cada vegada es veurà més reduït el significat d'aquest arcaic ritual d'anar a una urna a dipositar una papereta. El vot no és l'expressió d'una decisió lliure, perquè els diners (legals o no) decideixen la dimensió de les campanyes de cada partit, perquè els qui ja són a la roda ho tenen més fàcil; perquè els líders de les formacions polítiques acaben sent els més resilients a les punyalades dels seus companys, i això no necessàriament implica qualitat humana ni capacitat de governar. Perquè es vota el que es pot veure i això no és ni tot ni el millor.
La democràcia no consisteix només a votar, però els qui no acudeixen a les urnes tenen poc dret a queixar-se del resultat, encara que la seva abstenció sigui conscient i militant i no un mer exercici d'indolència. En alguns països, i des d'aquesta perspectiva, el vot és obligatori. En altres no poder acreditar haver votat impedeix l'accés a la funció pública, suposo que per evitar contradiccions com la que vam veure l'altre dia en el lliurament dels Premis Princesa de Girona, on un dels guardonats, llaç groc a la solapa, va rebre de bon grat el seu premi de mans de la Corona, símbol, segons els del llaç, de la repressió política en un país a la turca.
Malgrat a qui li pesi, tenim els governants que ens mereixem, gràcies a la nostra covardia, ignorància i banalització del gest en aquesta època fosca
La democràcia no consisteix només a votar, però en l'actualitat, i més enllà de manifestacions desbordades, a vegades meres expressions col·lectives d'odi, és poca cosa la que competeix al ciutadà concret. I en aquest context, sabent que amb això s'acaba determinant la composició de l'assemblea que haurà de votar el govern, no queda més remei que posar en dubte la decisió individual per tal o tal partit quan es fa des de la desinformació, des de la nul·la cultura política, des de l'analfabetisme funcional que en matèria d'institucions i convivència ha estat teixit entorn d'una educació que amb dificultat pot convertir-se en cultiu del criteri.
La democràcia no consisteix només a votar, però també és això, i els factors que poden construir la decisió són els immediats. El nostre sorprenent i reiterat exercici d'amnèsia en relació amb els errors comesos per la que va ser la nostra opció en el passat, es nodreix no només amb això, sinó també amb la incapacitat per a la seducció de les altres propostes, de fet, de totes elles. Compten amb l'ajuda d'encotillats debats televisius, que només posen de manifest l'habilitat dels candidats per portar el seu histrionisme i eslògans encapsulats fins al límit de l'acceptable pels fidels i decisiu per als dubitatius. Inquietant el fet que gairebé una desena part de l'electorat pugui decidir-se a raó d'una més o menys encertada funció teatral.
La democràcia és un esquema de funcionament polític el principi fonamental del qual és el pluralisme, però trivialitzant, en paraules de Bukovski, sobre el seu abast en el context d'un aparell estatal gegantí la dinàmica del qual continua amb independència dels seus eventuals titulars, esclafant qualsevol vel·leïtat de qüestionament de l'statu quo, "la diferència entre una dictadura i una democràcia és senzillament que en la segona et pregunten abans de, com en la primera, fer el poder el que li ve de gust". Més aviat, diria jo que l'Estat fa el que toca, però com a aproximació banal potser aquesta observació ens pugui consolar sobre la transcendència relativa del nostre vot, tenint en compte que sí, malgrat a qui li pesi, tenim els governants que ens mereixem, gràcies a la nostra covardia, ignorància i banalització del gest en aquesta època fosca.