Ningú no dubta de la necessitat de tindre un vàter al domicili. Ara bé, ningú no se l’imagina al mig del menjador, veritat? Lo vàter és una instal·lació neta però depèn d’on s’ubique, embruta. Doncs bé, lo mateix passa amb los aerogeneradors, coneguts popularment com a molins de vent. L’energia eòlica és neta però depèn d’on vulga col·locar-se, embruta. Este enginyós exemple —pensat per l’il·lustre poeta tortosí Gerard Vergés, mort el 2014— reflectix amb nitidesa la situació que es viu a les Terres de l’Ebre i en particular a la Terra Alta.

És la quarta comarca menys poblada de Catalunya (11.483 habitants), una de les més pobres i la que més despoblament patix —a més de l’envelliment— i, per contra, produïx gairebé lo 30% dels megawatts eòlics del país, I no, esta concordança no és pas una casualitat: les empreses explotadores busquen llocs amb poca gent, rurals i amb menys riquesa, per a què siga més complicat articular una resposta de rebuig, perquè el sòl rústic és més barat que l’urbà i per a enlluernar els seus habitants amb suposats beneficis econòmics si permeten la implantació de centrals. Perquè sí, són centrals eòliques, i no parcs. La manipulació del llenguatge també hi juga un paper important: un parc té arbres, és verd i fins i tot pot tindre gronxadores per a què hi juguen xiquets i xiquetes. Produir energia és un aprofitament industrial, los aerogeneradors són una explotació energètica. Los parcs són una altra cosa. Que d’eufemisme en eufemisme anem creant marcs mentals condescendents, destrossant lo paisatge i fomentant, encara més, lo desequilibri territorial.

Produir energia és una explotació industrial, los aerogeneradors són una central eòlica. Los parcs, són una altra cosa

És que allà baix fa molt de vent, mos direu. Sí, és clar. Però ni és l’únic lloc del país on mos despentinem, ni estem dient de renunciar a la nostra part de responsabilitat. Per què no fem que cada comarca assumisca el percentatge de fabricació energètica que li corresponga? Quina ha de ser l’aportació del sud del país al total de la producció? Quantes centrals pot assumir cada comarca? On s’han ubicat els mesuradors de vent? Perquè és molt fàcil que l’estadística diga que a l’Ebre bufa molt lo vent si la gran majoria dels mesuradors estan plantats per aquí baix (si féssem un estudi per a saber on hi ha més parades de metro a Catalunya, sortirien totes a Barcelona perquè no n’hi ha enlloc més, de metro, no sé si mos anem entenent).

D’altra banda, a l’hora d’instal·lar una central eòlica, a més dels criteris paisatgístics, de valor patrimonial, de flora i fauna, d’intensitat del vent i d’impacte medioambiental, també hi hauria de prevaldre lo criteri de la massificació. Lo fet d’embrutar no només depèn del lloc on s’ubiquen los molins sinó també del número d’instal·lacions que implantes a la mateixa zona i de quants aerogeneradors té cada projecte. Un vàter al mig del menjador embruta però si n’hi poses trenta repartits per tota la casa, la concentració de brutícia és majúscula i, potser, innecessària: no hi viu tanta gent com per a generar tanta defecació. Tanta merda no és pot digerir, ja em perdonareu l’escatologia. És com si la gent de Catalunya anés passant per casa teua a fer les seues necessitats i després d’estirar la cadena, marxés tranquil·lament cap al seu lloc d’origen, net i polit.

La comarca de la Terra Alta, amb menys d’11.500 habitants, produïx lo 30% d’energia eòlica del país

Posem-hi xifres. A dia d’avui, a Catalunya hi ha en funcionament 34 centrals eòliques, 15 de les quals són a les Terres de l’Ebre i el Priorat i 8 al Camp de Tarragona: això representa lo 68% Si a estes 34 ja existents hi sumem los projectes amb autorització administrativa i els que estan en tramitació, la xifra s’eleva fins a 83 centrals. D’esta vuitantena, 33 correspondrien a les Terres de l’Ebre (12 d’elles a la Terra Alta) i 13 al Camp de Tarragona: 46 instal·lacions al sud per a representar lo 55% del total (font: eoliccat.net). A la Terra Alta hi ha pràcticament 35 quilòmetres lineals de molins de vent que travessen la comarca de punta a punta i s’hi projecten nous molins de fins a 150 metres sense tindre en compte la voluntat del territori. Lo Consell Comarcal —amb diversitat de partits polítics— ha aprovat, per unanimitat, una moció per a oposar-se a esta agressió i fa front comú amb plataformes ciutadanes, ecologistes i petita i mitjana empresa de la zona.

Més porqueria

Si parlem d’energia, obrim, per un moment, una mica més el focus. A l’estat espanyol hi ha 7 reactors atòmics, 3 dels quals a Catalunya i —oh! sorpresa!— totes estes centrals nuclears del Principat es troben al sud. La de Vandellòs (Baix Camp) es va construir entre el 1967 i el 1981 (Vandellòs I i Vandellòs II) i el primer reactor va patir un greu accident el 1989, després del qual es va procedir al seu tancament l’any següent (encara s’està desmantellant, lo procés és lent). Pel que fa a la d’Ascó (Ribera d’Ebre), los seus dos reactors es van posar en marxa el 1984 i 1986 respectivament. Les pròrrogues d’explotació demanades per Endesa faran que els tres reactors catalans no tanquen fins el 2029 (Ascó I), 2033 (Ascó II) i 2035 (Vandellòs).

A banda, la promotora de l’abocador de Tivissa (Ribera d’Ebre), en funcionament des del 2004, ja ha iniciat los tràmits per a poder quadruplicar la seua capacitat, fet que significa que passaria a tindre 700.000 metres quadrats. Paral·lelament, hi ha el projecte de macroabocador a Riba-Roja d’Ebre (ells n’hi diuen dipòsit controlat, allò dels eufemismes) amb capacitat per a 250.000 tones de residus a l’any i al respecte, per acabar-ho d'adobar, lo passat dimecres 20 de novembre al diari Segre es publicava esta notícia: "El Govern estudia buidar un abocador il·legal a Girona i portar els residus al de Riba-roja. Visca l'equilibri territorial". Finalment, tinguem present que, a Flix, lo fons de l’Ebre està impregnat de metalls pesats, sobretot mercuri i urani, fruit dels vessaments reiterats que l’empresa química Ercros va fer al riu. Fa 14 anys que els treballs de neteja i descontaminació estan empantanats per la corrupció inicial i la manca de voluntat política posterior. Han fet un mur de formigó i allí estan los residus, encofrats baix l’aigua perquè no es menegen.

I no mos oblidéssem de la central tèrmica d’Enron, agressió que el 2001 es va aconseguir aturar a Móra la Nova però que, finalment, lo 2011 es va acabar instal·lant a Vandellòs, ni tampoc del cementeri nuclear que, el 2010, es va voler instal·lar a Ascó (finalment s’ha ubicat a Conca) i que ells anomenen Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) per a dissimular una mica, que això de cementeri sona massa a mort. Ah, i sabeu com se diu l’ens que gestiona lo minitransvasament de l’Ebre que va cap al nord de la província? CAT: Consorci d’Aigües de Tarragona. Que bonic i patriòtic, te prenc l’aigua del riu sota el nom de CAT.

L’energia neta és necessària però depèn d’on s’ubica embruta, com un vàter al mig del menjador

Solidaritat mal entesa

Exposat tot això, per aquí baix considerem que ja hem contribuït prou, digueu-mos agosarats, i estem cansats de models imposats que agredixen un territori concret de manera reiterada emparant-se en una falsa solidaritat i un suposat progrés. Com diu una pancarta històrica que va sortint al carrer quan toca manifestar-se, "les Terres de l’Ebre i el Priorat venem vi, no aigua". Ni tampoc paisatge. En concret, la Terra Alta és una comarca que està articulant una proposta en positiu al voltant del paisatge, del turisme, del vi i de l’oli. Forma part de la Reserva de la Biosfera que som i mira de generar economia no només a través de l’energia. Són 12 municipis amb actius com la Via Verda, los espais de la Batalla de l’Ebre i de memòria històrica o el Museu Picasso d’Horta de Sant Joan.

A Catalunya hi ha una manca de planificació energètica i un constant gir de mirada cap a les comarques de sempre quan es tracta de munyir la vaca. Per què el sud produïx lo 70% de l’energia quan només en consumix un escàs 20%? Per què no s’apropen los centres de producció als llocs de consum? Per què no es tenen en compte altres potencialitats d’un territori valent, emprenedor, ecològic i positiu? Per què mos obligueu a invertir el nostre temps en haver de defensar-mos constantment? Cal una moratòria dels projectes més polèmics i agressius i una aposta per potenciar models d’autoconsum i estalvi i d’eficiència energètica. Estem a favor de l’energia eòlica però en contra de certes ubicacions. Si l’energia és renovable, per què no es renova també el lloc on s’instal·la?