Agafaràs lo tren cada setmana. Perdràs temps de vida pujant i baixant. Aprofita'l per a llegir, per a mirar lo paisatge per la finestreta (de baixada a l'Ebre, la mar queda a l'esquerra: busca seient en aquella zona del comboi). Aprofita'l també per a parlar amb les teues noves amistats. Para compte: les meues millors amigues són de quan estudiava fora. Han passat quasi 30 anys i, per sort, encara no me les he pogut llevar de damunt. La gent que conegues avui formarà part, segur, del teu demà i t'ajudarà a forjar-te. Potser, ben mirat i malgrat tot, lo retard endèmic de la Renfe jugue al teu favor per una vegada: conèixer noves persones i conèixer-se a una mateixa requerix temps i d'això, dalt d'un Rodalies, te'n sobrarà. Ta tia ha lluitat molt perquè quan t'arribés este moment tinguesses trens més dignes i mo'n vam sortir una mica, sí, però no del tot. Ho sento, xiqueta.

Trobaràs a faltar la truita en pataca de la iaia, lo canalet, les bromes i confidències amb ton germà, los tardets de sofà o les excursions amb tons pares. Lo riu. La calma d'una ciutat menuda. Los capvespres al massís del Port. També et mancarà vore sovint aquells amics que han anat a una altra universitat o que estudiaran en una altra ciutat i que fins ara t'havien acompanyat des de les primeres passes escolars. Descobrix perspectives diverses i dixa't sorprendre: ser organitzada està bé però no cal tindre-ho tot planificat tampoc. Una mica de desori de tant en tant no fa cap mal. Creix sense renunciar a ser qui ets. T'enduràs algun disgust (va amb lo pack d'estudiant universitària) però, si ho vols, aquí hi serem, per si et cal res. Enyoraràs lo teu llit, que seguirà sent teu, tot i que l'abraçaràs molt menys. Los somnis, però, que siguen los mateixos de sempre i, si pot ser, que vagen creixent. Alimenta'ls.

Ves al teatre, a presentacions de llibres, obri't al món i a la urbanitat i la cultura d'una de les ciutats més boniques del planeta. Trasplanta les teues arrels però no oblides los teus orígens. Mantingues la bondat intrínseca que et caracteritza des de xicoteta però sense dixar-te prendre el pèl, que a la capital hi ha molt de vivet solt, tu ja m'entens. Compartix vivències amb intensitat però no cal que tot lo que fas aparegue a xarxes socials: guarda't sempre un trosset de tu mateixa només per a tu. Protegir-se mai no està de més. Escolta música amb los auriculars quan vages a classe amb lo bus, lo metro o el tramvia però si jo me n'assabento de que és reggaeton tindrem unes parauletes quan tornes. De vegades, per exemple, podries escoltar les cançons de ta tieta, me faria goig i potser, qui sap, per un instant et portaran a casa quan la setmana se't faça llarga.

Te'n vas a la universitat a estudiar idiomes, però no dixes mai de parlar la teua llengua, lo català, i encara menys dixes d'usar lo teu genuí accent tortosí

Sentiràs la llibertat a cada passa que dones, tindràs la sensació d'estar construint la vida amb les teues pròpies mans i sabràs que aprendre té un sentit que va més enllà d'allò acadèmic. Estima allò que faces (és la millor manera que les coses vagen bé) i viu intensament cada moment. Si pots, evita les festes sospitoses de no portar res de bo però xala tant com pugues. Esta època que ara comences te marcarà per sempre. Ara bé, que això no et supose cap pressió afegida: si t'equivoques se pot rectificar. Mira jo, si no, que vaig estudiar dietètica i nutrició perquè tocava i he acabat sent cantautora perquè volia i ja veus que sóc ben feliç i m'hi guanyo la vida. No faces res perquè et toca, sinó perquè realment vols. Com deia ma iaia, la teua rebesiaia a qui no vas conèixer: busca una faena que t'agrade i dixaràs de treballar.

Has tret una de les millors notes de Catalunya a la selectivitat. Barcelona encara no sap qui li acaba d'arribar perquè la teua humanitat és encara més alta que la nota de tall que has assolit. Te'n vas a estudiar idiomes, la teua debilitat i disciplina en la que tendixes a excel·lir. Igualment, no dixes mai de parlar la teua llengua, lo català, i encara menys dixes d'usar lo teu genuí accent tortosí. Sobretot, no perdes l'article 'lo', que ja ve de Jaume I i Joanot Martorell, i els de la Catalunya Nova en som dignes dipositaris, diguen lo que diguen. Usa tant com pugues les paraules de la nostra terra, elles només mos tenen a natros per a salvar-les i si alguns de Barcelona no t'entenen, los ho traduïxes i au, però no canvies l'accent. Això mai. Tu, ben orgullosa de les arrels.

No t'oblides de com se cullen les mandarines o de com se pleguen les olives i les garrofes. No dixes de dir que lo riu és vida i com més lluny del riu estigues més fort ho has de repetir, que hi ha gent molt sorda, xiqueta. Cuida el sentit de l'humor, t'ajudarà a caminar. De tant en tant envia alguna foto perquè sapiguéssem que continues llaurant-te el destí amb coratge i un somriure i defensa el país a pesar de que siguen temps difícils. Només espero que la distància que emprens avui mai no siga prou llarga com perquè t'oblides del camí de tornada. Ves llançant molles de pa, per si de cas. Ara que entrem a la primavera de l'hivern, com se li deia a la tardor a principis del segle XX, tu comences lo teu estiu particular: empren lo vol i gaudix de l'espectacle sense dixar de moure les ales i sense perdre del tot de vista lo puntet de casa teua.