Semblaria que tothom està d'acord que cal actuar amb celeritat per a pal·liar —que ja no evitar, perquè no hi som a temps— lo canvi climàtic. Les disputes venen quan s'han de decidir les mesures a aplicar i, sobretot, quan s'han de complir. Mentrestant, lo semàfor del Planeta està de color taronja i en lloc de frenar, l'ésser humà accelera per si encara pot saltar-se una última norma i que el que vinga al darrere nostre es trobe el problema. Una de les mesures presentades últimament i que ha generat més polèmica és la proposta de creació d'un peatge urbà (de 7h a 20h) per a poder entrar a Barcelona i l'àrea metropolitana.
Des de la consciència ecològica i de compromís ambiental hi podríem estar a favor, però abans que això passés —i no només en paral·lel i ni molt menys amb posterioritat— caldrien altres mesures complementàries perquè si no és com començar la casa per la teulada i fer que els de sempre s'enduguen la tamborinada. Perquè, quina seria l'alternativa a no agafar el vehicle privat? Lo transport públic. I com lo tenim? Segur que tothom sabria trobar una resposta poc amable perquè dubto que existisca algú a Catalunya que no haja patit un segrest per part de Renfe, que saps quan puges al tren però no quan te'n dixen baixar. Es fa difícil d'explicar una proposta així si abans no es posa remei a l'estat de la xarxa de rodalies i es convertix en fiable: puntualitat, freqüències, seguretat.
Potser alguns es pensen que agafar el cotxe particular és un caprici, però és que resulta que molta gent lo necessita per a anar a treballar, per a anar al metge, per a anar a estudiar o a fer una gestió a l'administració de torn. Lo transport públic, tal com lo tenim a dia d'avui, no resol les necessitats de la ciutadania i més aviat va a pitjor. Potser també algú podria pensar a descentralitzar serveis i repartir-los pel país perquè no mos calgués anar a morir a la capital que tot ho centrifuga. Hospitals, universitats, organismes oficials que requerixen presencialitat. Los redistribuïm i així no haurem de desplaçar-mos sempre els mateixos?
Fer pagar un peatge per a entrar a Barcelona quan no hi ha una alternativa fiable de transport públic és un greuge per als de sempre. Un pedaç per a un descosit massa gros
Si ma neboda pogués estudiar a les Terres de l'Ebre, probablement no entraria i sortiria de Barcelona cada setmana (i ves i paga't lo pis o la residència d'estudiants, clar). Si segons quin tractament mèdic es pogués fer a Ponent, molta gent ja no es desplaçaria al cap i casal. I si a sobre que t'hi veus obligat te fan pagar un nou impost ja n'hi ha per a apretar a córrer. Se veu que amb lo preu del gasoil, dels pàrquings de la ciutat i d'alguns peatges (que no tots han desaparegut) no n'hi ha prou. Això és ser cornut i pagar el beure. Un greuge. Un pedaç per a un descosit massa gros. Una solució puntual per a un problema estructural.
I jo ja entenc que el ciutadà barceloní també deu estar fins al capdamunt de ser-ne tants allí en un munt i que vol aire més net i pensa que potser si es fa pagar, lo foraster s'ho pensarà dues vegades abans d'entrar. Però és que resulta que el suposat foraster és de casa i ve a la ciutat perquè no té més remei, perquè no li donen altra opció. Potser si tinguéssem un iot podríem entrar a treballar a la ciutat debades i sense embussos ni retards, perquè es veu que els creuers no deuen contaminar tant i a ells sí que els dixen entrar i amb catifa roja i tot que els hi posen, que enguany construiran noves terminals i arribaran a la ciutat 800 creuers gegants. Però què voleu, si Damià Calvet ha passat de defensar —suposadament— lo medi ambient des de la Conselleria de Territori que dirigia a construir noves terminals per a megacreuers, ara com a president del Port de Barcelona. Una porta giratòria ben redoneta i coherent.
Arribats aquí, també caldria donar la volta al fluxe circulatori: i què en fem de les concentracions insuportables de persones provinents de Barcelona i l'àrea metropolitana que en cap de setmana i vacances fugen esperitats cap als parcs naturals? Los fem pagar també 4€ pel simple fet d'entrar al delta de l'Ebre o al cap de Creus? Ho dic perquè ells hi venen d'oci —necessari, és clar— i quan natros anem a Barcelona és, majoritàriament, per necessitat. Pobles de Catalunya, zones rurals del país: posem peatges per als cotxes que vinguen de l'àrea metropolitana a embrutar el nostre aire, los boscos i els prats? Que calen mesures contra la contaminació, sí, però no així. I som de defensar-les, eh? A vore si passarà com amb les centrals eòliques, que alguns interpreten (i manipulen) lo fet de que mos oposéssem a la seua massificació amb lo fet d'estar en contra de les energies netes. I no, senyors. Simplement diem que seria bo repartir més equitativament tant drets com deures. O mos acalentem tots o patada a l'estufa.