Només mo'n recordem de Santa Bàrbara quan trona. És a dir, que quan està a punt de ploure tot són presses a comprar paraigües o que només anem al dentista quan lo quixal ja mos fa massa mal. Amb lo caos que s'està vivint a l'AP7 ha passat tres quarts del mateix. Tantes ments pensants i a cap no se li va acudir de pensar en lo dia després, en lo fet que l'alliberament dels peatges —sumat a altres factors com l'augment de l'ús de vehicle particular o el deteriorament de la xarxa de ferrocarril— mos portaria a la situació de col·lapse que s'està vivint i ara tot són presses i pedaços perquè no s'ha fet una planificació seriosa de la transició.

Potser sí que la gent al capdavant del servei de Trànsit i el de Tráfico té els coneixements necessaris per a gestionar-ho (tot i que ja sabem que els polítics n'entenen de tot i van adquirint càrrecs ben dispars sense experiència prèvia en la matèria) però el problema tal vegada siga que ells, los polítics, no patixen directament les conseqüències de les seues dubtoses decisions (cotxes oficials, viatges amb avió, mínim o nul ús de transport públic) o també que solen pensar només de quatre en quatre anys —lo que dura una legislatura— i quan vinga el de darrere ja s'ho trobarà. Llavors, la planificació brilla per la seua absència i qui dia passa any empeny.

Es vol abaixar el límit de l'AP7 a 110 km/h quan amb lo volum de trànsit actual si aconseguixes posar l'agulla a 100 ja és tot un èxit

És evident, és clar, que més enllà de llumeneres i mesures cojunturals, la manca d'inversió és clau en lo declivi d'esta via, que depén del Ministerio de Fomento - Gobierno de España. Quan es parla sobre que l'Estat descuida Catalunya no és debades l'afirmació i recentment se n'han donat xifres oficials i esfereïdores (i el que no devem saber). Amb l'AP7 s'agreuja el dèficit crònic ja existent: només al 2021 s'ha executat menys del 36 per cent del que s'havia promès i ara sumem-li tots los retards acumulats d'exercicis anteriors. Incompliments que patix la ciutadania de Catalunya, tota, siga o no independentista. Vatros voreu. Mentrestant, en protesta per la desinversió, la resposta del Govern català és plantar-se i no acudir a no sé quina reunió amb la ministra, com fent-se l'enfadós. A Madrid ja tremolen, sí.

Ara, uns i altres (i els uns amb més culpa que els altres, també ho tenim clar) valoren abaixar el límit de velocitat de l'AP7 a 100 ó 110 Km/h. Diuen que això ajudaria a reduir l'índex de sinistralitat, a contaminar menys, a mantindre la distància de seguretat, etc. Ja... Potser no diuen que també enriquiria les seues arques perquè la seguretat vial la volem tots, absolutament tots i que no mos facen demagògia en este tema, però això no hauria de ser incompatible amb poder dir que hi ha radars que sembla que només tinguen un afany recaptatori i que causen problemes per les frenades exagerades que toca fer de sobte en zones inversemblants.

Si l'objectiu d'un radar és evitar excessos de velocitat (a part de posar multes, és clar) a l'AP7 ja no cal que en posen més perquè córrer, lo que seria córrer, no es pot gaire darrerament. Se plantegen reduir la velocitat quan lo problema és, precisament, que sovint no s'hi pot ni circular. Me recorda a la recent i polèmica llei del català a l'escola, que obliga al 25 per cent de castellà a les aules. Molts vam pensar, amb certa ironia: doncs tant de bo es limités al 25 perquè molt sovint ja el supera, este percentatge. Amb lo dels 110km/h passa al revés: tant de bo es pogués circular a esta velocitat, perquè molt sovint ni s'hi pot arribar. Amb lo volum de trànsit actual si aconseguixes posar l'agulla a 100 ja és tot un èxit. I tot això passa amb lo 40 per cent més de mobilitat que ha de suportar esta carretera. Prompte dit.

Lo problema tal vegada siga que els polítics no patixen directament les conseqüències de les seues dubtoses decisions

El 2011 ja ho va intentar aplicar el president Zapatero però després de quatre mesos de proves sense gaire resultats, es va tornar on som ara. Lo llavors responsable de la Dirección General de Tráfico, Pere Navarro Olivella, és lo mateix d'ara. Ho vol tornar a provar, imaginem. Però el cas és que fa sis mesos que es van aixecar les barreres i encara no han tingut nassos d'acabar les obres i retirar totes les estructures troncals obsoletes i arranjar l'asfalt d'aquelles zones. Mos trobem carrils no marcats, ferm en mal estat, giragonses de la carretera i, això sí, centenars de cons que es convertixen en un perill. Si el que s'han gastat en cons ho invertissen a arranjar l'espai, ja haurien acabat i els hi hauria sortit potser més barat i tot.

També sonen cants de sirena d'un tercer carril al tram entre l'Hospitalet de l'Infant i Amposta i d'un quart entre el Vendrell i el Papiol. L'Estat diu que això és la solució i que el projecte constructiu estarà enllestit enguany. Que este 2022 es farà la licitació i que a partir d'aquí lo redactaran, se licitaran les obres i s'executaran. Quan finalitzaran? Això no s'ha dit. Amb la manca de credibilitat absoluta que té el Gobierno de España en matèria d'inversió real a Catalunya, sobretot pel que fa a infraestructures, potser quan acaben de licitar-ho tot (si és que ho aconseguixen) ja farà falta un carril més i així fins a l'infinit i cap a l'autodestrucció total. Sumar carrils n'augmentarà la demanda fins que els nous construïts també es queden obsolets.

Ara bé, per a ser honestes, un dels problemes i grossos de l'AP7 (o de qualsevol altra carretera similar) són los conductors insolidaris i irresponsables, que no tot ha de ser culpa de l'administració. En primer lloc, los camions que s'avancen entre ells contínuament durant quilòmetres i, en segon lloc, aquells turismes que circulen sistemàticament pel carril del mig sense estar avançant ningú i tenint lliure lo de la seua dreta. Això fa que tu, anant a 120 per la dreta, te trobes que sense voler l'estàs avançant o bé t'obliga a moure't fins al tercer per a retornar després al primer, en una gimcana perillosa i constant. I ells allí, impertèrrits sent avançats per banda i banda. Tot això, cotxes irrespectuosos i camions impertinents, fa que una autopista de tres carrils es convertisca en una via d'un sol carril efectiu. Un embut de luxe.

Lo gruix dels accidents no els provoquen los que van a 120, sinó els que van a 180 per l'esquerra o a 90 pel carril central

Anar a 110 km/h probablement no siga la solució. Lo gruix dels accidents no els provoquen los que van a 120, sinó els que van a 180 per l'esquerra o a 90 pel carril central i esta gent continuarà fent lo mateix, marque lo que marque el disc. Tenim un problema d'educació viària. Tampoc és gaire sana la moralina amagada que sembla que mos digue que si pagues per circular baixa la mortalitat. I, al mateix temps, se continuen fabricant cotxes que poden superar els 200 km/h. De la mateixa manera que el Corredor Mediterrani per als trens serà moltes coses però no massa corredor, l'AP7 es diu que és via ràpida però de ràpida en té ben poc i estes noves mesures no sembla pas que hagen d'ajudar gaire a revertir esta dinàmica. Mentrestant, mos trobem atrapats cada cap de setmana amb trenta quilòmetres de retenció justament quan la benzina ja arriba als dos euros. Felicitats, gestors de pa sucat amb oli.