La fuga de seus socials empresarials catalanes l’octubre de l’any passat va ser una resposta preventiva a un temut boicot comercial i financer a remolc del referèndum de l'1-O i el seu entorn polític. Amb el lideratge de CaixaBank i del Banc de Sabadell, moltes empreses van preferir en certa manera desarrelar-se per no entrar en zona de risc anticatalà. El súmmum el va protagonitzar la Fundació La Caixa, una institució sense accionistes a la qual, per dir-ho en termes pràctics, no li poden fer boicot perquè no depèn dels clients, sinó que reparteix discrecionalment diners.

Sigui com vulgui, les anunciades set plagues d’Egipte del procés no han arribat, i en canvi, darrere el seguidisme polític d’alguns directius i el cop d’estat econòmic que va representar el Reial Decret que facilitava el trasllat exprés, Madrid, Saragossa, València, Alacant, etcètera, han guanyat un cert protagonisme econòmic, el mateix que ha perdut Catalunya, encara que, per ara, hagi estat sense conseqüències pràctiques rellevants. Mentre que unes empreses fugien com si fos de la pesta, d’altres van decidir no fer cap pas, com ara (entre les grans) Grifols o Seat, que no es van sentir amenaçades ni pel mercat ni per l’acció política del govern de l’Estat.

Mentre que unes empreses fugien com si fos de la pesta, d’altres van decidir no fer cap pas, com ara Grifols o Seat, que no es van sentir amenaçades ni pel mercat ni per l’acció política del govern de l’Estat

En paral·lel i al marge del soroll del procés, una gran quantitat d’empreses seguien amb el seus plans d’invertir a Catalunya. No es tracta de desconeguts ni de projectes irrellevants. Hi trobem empreses molt grans i en molts casos amb projectes d’alt contingut tecnològic: Siemens (centre de desenvolupament de software per al control i diagnòstic a distància de maquinària), Microsoft (centre de disseny i laboratori quàntic), Amazon (centre d’investigació sobre machine learning), Facebook (centre de control de continguts nocius), Nestlé (part del hub tecnològic global de la companyia), Allianz (hub informàtic, malgrat que a l’octubre va traslladar la seva seu social a Madrid).

Al seu costat hi ha projectes tecnològics d’empreses més petites (Asics, la seva divisió de nous negocis i d’innovació; IGG, desenvolupador de videojocs; Jabil, un centre tecnològic; Lidl, un centre d’excel·lència digital; Moodle, un centre de programari educatiu; Chartboost, un centre d’enginyeria en videojocs; Satellogic, de geoinformació, instal·la la seva seu a Europa...) i molts projectes merament productius (Boehringer, Jabil, Covestro, Suez, Ventre-Privée...).

L’onada de contingut tecnològic és coherent amb el diagnòstic que fa uns mesos va fer fDi Magazine, del grup Financial Times, en reconèixer Catalunya com la millor inversió per a invertir al sud d’Europa el 2018 i 2019. També ho és amb el fet de disposar de considerables infraestructures tecnològiques, de la tasca d’acollida que fa la Catalonia Trade & Investment de la Generaliat, de l’entorn favorable per a les start-ups empresarials, de la celebració anual d’un esdeveniment de projecció internacional com el MWC, del districte 22@ de Barcelona, del ric teixit empresarial d’una economia oberta com la catalana, la qualitat professional amb salaris competitius, la capacitat organitzativa del país. I en l’esfera política, és coherent amb el fet que el procés independentista no fa por, no pas perquè no es cregui viable, sinó perquè en cap moment s’ha vist qüestionada la seguretat jurídica ni la mobilitat dels factors. És més, les nostres aspiracions democràtiques i la manera de defensar-les no desprestigien la imatge de Catalunya davant els inversors, ans al contrari.

Finalment, però no per això menys important, hi ajuda molt una societat oberta, una natura que és una benedicció dels déus (per clima i per varietat) i una qualitat de vida considerable. Per què sinó molts enginyers (i també directius) estan disposats a venir a treballar aquí sacrificant una part del sou que tenen a països centreeuropeus?

En definitiva, Catalunya continua sent una atractiva terra d’acollida, amb l’afegit component tecnològic dels darrers temps, malgrat que alguns indígenes prefereixin marxar. Bon vent i barca nova! Si un dia torneu, probablement també sereu benvinguts.

Modest Guinjoan, economista