És coneguda l’obsessió pels llaços grocs de Rivera i la seva disciplinada alumna a Catalunya, fins al punt que els ha portat a realitzar algunes performances com la d’Alella, amb la cobertura mediàtica que els acostuma a agombolar. El missatge que transmeten és una invitació a l’acció. I esclar, quan un fa una mostra públicament tan explícita de testosterona, corre el perill que els seguidors més abrandats es desmarxin, com es pot comprovar en les manifestacions de Cs i en les agressions a persones amb llaços. Més enllà d’això, hi ha aplicacions de la persecució del color groc que ens haurien de preocupar, una en l’àmbit comercial i l’altra en el de la seguretat pública.

Com el lector segurament coneix, els Bordegassos (uns castellers) de Vilanova i la Geltrú han estat vetats per una empresa promotora per fer un espot promocional de l’Hospital de Sant Joan de Déu adduint que la colla vesteix camisa groga, i que si volien seguir amb el contracte havien de canviar de camisa... d’un altre color. Por al boicot? Por a les campanyes dels mitjans de comunicació antigroc?

El cas de la seguretat pública ha circulat per les xarxes en forma de vídeo en què es veu un jove d’uns 30 anys que, pacientment, va tallant una a una les brides que aguanten els protectors d’escuma grocs d’una bastida que hi ha en un carrer. Jo mateix he vist després protectors de color vermell, quan sempre els havia vist de color groc, que segurament és el més adequat per a la funció de visibilitat que ha de complir la protecció.

Aquestes aplicacions del “a por ellos” al groc, amb signatura d’autor (Rivera i els seus que somnien amb un Ulster català, és a dir, violent), resulten simptomàtiques i no es corresponen amb una societat que es pugui qualificar de mínimament avançada. La deriva de les reaccions contra el groc sospitós de connivència amb els presos i exiliats polítics és perillosa, perquè veiem com comença però ni el mateix Rivera sap com pot acabar. No només en l’àmbit polític, sinó també en l’econòmic i en el social. Per exemple, els pot passar alguna cosa a les marques comercials amb forta presència del groc en els seus logos comercials? Hi ha un gran nombre de multinacionals de consum amb una àmplia presència en el mercat català (Ikea, Schweppes, Nesquick, McDonald’s, DHL, Hertz, Bic o Pirrelli...) i es fa difícil pensar que puguin ser atacades o ser objecte de boicot, però mai no se sap. No descartaria que algun hooligan hagués passat del McDonald's al Kentucky Fried Chicken.

La deriva de les reaccions contra el groc sospitós de connivència amb els presos i exiliats polítics és perillosa, perquè veiem com comença però ni el mateix Rivera sap com pot acabar

No crec que els antigroc es posin amb les empreses d’obra pública (Komatsu, Caterpillar, Volvo, etc., totes grogues), ni tampoc amb els semàfors, els contenidors de plàstic, els taxis de Barcelona... Però no n’estic del tot segur, perquè mai m’hagués imaginat que una persona pogués treure protectors d’obra pel fet de ser grocs augmentant el risc personal dels vianants.

Els que ho tenen més fotut són les empreses catalanes o amb arrels catalanes que tenen en el groc com a color corporatiu, com ara Vueling. Algú pot assegurar que no li facin boicot? El súmmum ja seria que es fiquessin contra els caixers completament grocs de CaixaBank, sense reparar que ja no té la seu social a Catalunya. Segurament que a ningú se li acudirà interpel·lar aquestes empreses, però la veritat és que mai m’hagués imaginat que algú pogués veure un risc en el fet que uns castellers vesteixin una camisa groga. No es pot descartar res, inclús que empreses catalanes de nova creació renunciïn al groc per no entrar en “zona de risc”.

En canvi, no crec que a cap activista de la croada de Rivera se li acudeixi ficar-se amb empreses “grogues” tan espanyoles i gens sospitoses de combregar amb els díscols empresonats i exiliats, com ara Correos o les famoses Páginas Amarillas. Però és que la irracionalitat del moviment és tan gran que un dubta sobre si els de la fal·lera del groc seran capaços d’oposar-se que en un dinar col·lectiu se serveixin ous (per sucar o en truita), crema catalana (per doble motiu), préssecs grocs o pomes Golden.

Per cert, que ja trobo que triga molt la queixa de Carina Mejías (la dels màsters i postgraus), cap de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona, pel cartell oficial de les Festes de la Mercè, obra de la creadora Sònia Pulido, en què la protagonista llueix un esplèndid vestit de color groc. Tota una provocació que no sé com pot acabar. Viure per veure.

Modest Guinjoan, economista