El daltabaix que està provocant el coronavirus, més enllà del primer problema de tots que és l’humà i el sanitari, és d’una magnitud insospitada. I en l’àmbit econòmic, les conseqüències inicials de la pandèmia són probablement les de més abast de 70 anys ençà. En articles anteriors he tractat per sobre aquestes conseqüències d’una manera segmentada. En el darrer, sostenia que mentre els ingressos de les famílies (com a mínim les més vulnerables) s’estaven posant més o menys a cobert,  els ingressos de les empreses no. Sobre aquest tema hi ha poques coses a afegir al clam que fan les organitzacions empresarials, per tant no m’hi referiré, almenys avui. També em referia al problema dels ingressos i despeses de l’Estat, que és on vull posar l’atenció.

D’una manera estilitzada, i prescindint de la Seguretat Social, agafem l’Estat com una mena de macroempresa que opera a partir d’uns ingressos (que li venen dels impostos que paguem particulars i empreses) i d’unes despeses, siguin aquestes operatives (de la mateixa organització, que suma més de 2,6 milions d’empleats), de prestacions socials, d’inversió o financeres. Com a tot arreu, la diferència entre ingrés i despesa genera uns resultats, que si són positius serveixen per reforçar els recursos propis de cara al futur, i que si són negatius cal endeutar-se i hipotecar en certa manera el futur dels que venen darrera, que són els que hauran de pagar el deute.

Realment, amb la crisi de la pandèmia els ingressos de l’Estat poden quedar seriosament tocats com bé sap la ministra del ram. El primer impost en importància recaptatòria és l’IRPF, que per ell mateix representa el 40% de tots els impostos. En aquest en concret poques coses augmentaran, fins i tot en el supòsit que s’aprovessin els que s’havien proposat pel 2020, on s’augmentava la imposició a les persones que més guanyaven. El més probable, en el moment on som i les perspectives que tenim davant, és que els ingressos d’IRPF baixaran degut al tsunami empès per diferents forces: l’augment del nombre d’aturats (amb renda inferior a quan treballaven), els milions de persones afectades per ERTO (amb rendes també molt inferiors), els autònoms sense ingressos o amb ingressos substancialment inferiors (que ajusten el seu “sou” en funció de l’activitat) i els menors ingressos que tindran els quadres directius d’empreses que tenen una part del seu sou en variable.

El panorama d’ingressos de l’Estat, doncs, no és gens positiu. Veurem què pot passar amb les despeses, el saldo i les solucions a aquest problema econòmic

El segon impost en importància és l’IVA, que ve a representar el 34% dels ingressos impositius de l’Estat. La crisi del coronavirus afectarà a la baixa aquest concepte d’ingrés en la mesura que el consum privat baixarà, tant ara en ple confinament (en aquest, l’IVA que recapta l’Estat es limita grosso modo a alimentació, neteja, higiene, farmàcia i subministraments bàsics d’aigua, gas i electricitat), com després, atès que els hàbits de consum poden variar de manera substancial, entre altres coses per la disminució previsible de la renda). Sense oblidar que un grup que aportava ingressos importants d’IVA, com és el turisme estranger, previsiblement està tocat i enfonsat pràcticament en el que resta de 2020.

El tercer impost en importància és el de societats, que en els darrers anys representa al voltant del 12% dels ingressos impositius. En el cas que ens ocupa, les previsions han de ser necessàriament molt negatives: si les empreses van malament, els beneficis cauran en picat i els impostos també; les empreses que tinguin pèrdues no només faran baixar l’ingrés impositiu de l’any sinó també el d’anys següents; tot això sense comptar que hi haurà un nombre difícil de determinar d’empreses que tancaran portes.

El quart bloc per ingressos són els impostos especials, els més importants dels quals són el d’hidrocarburs i els del tabac i licors. El primer baixarà en la mesura en que l’activitat productiva baixa, els desplaçaments interns per motius diferents del treball també i el turisme estranger també. Sobre els ingressos per licor i tabac, francament no ho sé.

El panorama d’ingressos de l’Estat, doncs, no és gens positiu. Veurem què pot passar amb les despeses, el saldo i les solucions a aquest problema econòmic.

Modest Guinjoan, economista.