Es van coneixent les diferents reaccions dels governs occidentals per mirar d’atenuar la plaga sanitària i humana que és la pandèmia del coronavirus. Les seves conseqüències econòmiques poden ser importants. La caiguda del PIB el 2020 està pràcticament assegurada, només és qüestió d’intensitat de la caiguda i del temps que dura. Serà així a Catalunya, a Espanya i als estats afectats per la pandèmia, que són pràcticament tots, després que el problema naixés a la segona economia més important del món, la Xina, i que ara ja afecta la primera, els Estats Units. Poc s’ho pensava fa uns dies el Sr. Trump que hauria de socórrer el gegant que presideix. En l’entremig, han anat caient, un darrere l’altre, tots els països que el lector coneix.

Centrant-nos en l’àmbit econòmic, per contrarestar els efectes de la pandèmia, hi ha endegades una gran varietat d’accions per part dels diferents governs. Per interès personal, i perquè són la clau de la generació de renda i del nivell de vida dels països, em centraré en alguns punts de l’àmbit empresarial.

Per tenir un referent dels efectes immediats del “confinament light” que ha decretat Espanya, i del confinament voluntari més hard que preconitza el govern català, fixem-nos en el nostre entorn més immediat: els establiments oberts al públic estan tots tancats excepte alimentació i farmàcies, la qual cosa genera una visió fantasmal de ciutats i pobles d’una certa dimensió. Botigues, bars, restaurants, hotels, perruqueries, despatxos professionals, gimnasos, oficines bancàries amb la meitat de personal o tancades, i un llarg etcètera, tot tancat. Darrere seu, empreses o bé empresaris autònoms. Fàbriques tancades perquè no es ven (o no es pot vendre pel tancament minorista), fàbriques tancades per falta de subministrament de productes intermedis, fàbriques amb la meitat d’empleats per raons personals i/o familiars diverses lligades amb la pandèmia.

Si hi ha caiguda d’ingressos però continuen havent-hi despeses, ja es veu que això porta al tancament, a la fallida, més d’hora que més tard. A més, el panorama que tenim al davant previsiblement durarà més del que ens havien dit. No ens hauria d’estranyar que la sortida del túnel no es produeixi abans de 2 o 3 mesos.

Un dels riscs més grans que plana sobre la gestió del coronavirus és que, a causa de la pandèmia, hagin de tancar empreses. Esperem que no passi o que sigui residual, perquè seria fatal

Quines respostes s’han donat al problema? A l’estat espanyol les dues mesures específiques empresarials més importants són 1) la facilitat per fer ajustaments de personal, a través de l’agilització i rebaixa de les càrregues dels expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO), i 2) mesures per atenuar els problemes de finançament: una línia d’avals de 100.000 milions per a empreses. A nivell català, la resposta per les empreses és més limitada, d’acord amb el potencial econòmic de la Generalitat: 7,5 milions en ajudes a autònoms amb ingressos perjudicats pel coronavirus. L’autonomia no dona per a gaire cosa més.  

Altres països han reaccionat amb mesures tant o més contundents i encara més àmplies. A tall d’exemple, un petit inventari, no pas exhaustiu, del tipus d’actuacions que han endegat o endegaran en un futur immediat països amb economies grans afectats pel coronavirus com ara Alemanya, França, Itàlia, Gran Bretanya i els Estats Units. S’aboquen quantitats ingents a: préstecs amb garantia dels estats, ajornaments de liquidació d’impostos sense penalització, facilitats per a reduir les jornades de treball, suspensió (o en alguns casos reducció) de cotitzacions socials, suspensió de pagament del lloguer a pimes i autònoms, estímuls a sectors directament afectats per la pandèmia, assumpció de crèdits per part de l’Estat, ajusts directes a autònoms que es quedin sense feina, entre altres. El menú per a les empreses és variat i la decisió amb què s’afronta el repte indica la gravetat d’un problema ja de per si prou gran en els àmbits sanitari i personal, que amenaça d'afectar la mare dels ous de la renda, que és el sistema empresarial.

Més enllà de la tempesta que està caient, un dels riscs més grans que plana sobre la gestió del coronavirus és que, a causa de la pandèmia, hagin de tancar empreses. Esperem que no passi o que sigui residual, perquè seria fatal. Costa molt de crear-les i costa molt de fer-les créixer. Catalunya s’havia reforçat enormement en aquest sentit després de la darrera crisi, fins a tornar a disposar d’un teixit altament competitiu en molts àmbits. Seria trist (i una pèrdua terrible de cara a la generació de renda per al futur) que en desapareguessin per un simple virus. Per això s’actua i s’ha d’actuar encara més decididament.