Múltiples organismes econòmics especialitzats han fet previsions sobre quant pot baixar el PIB el 2020 a causa de la incidència de la crisi sanitària de la Covid-19. Les previsions en molts casos es fan fins i tot per al 2021, a partir d’una estimació de la caiguda actual i amb diferents hipòtesis sobre la intensitat i la velocitat de la recuperació. Hi ha una coincidència generalitzada que la pandèmia comportarà una patacada econòmica mai no vista pels que ja comencem a tenir una certa edat. Això, tenint sempre present que les previsions no deixen de ser conjectures sobre el futur, per tant, sempre són una mica arriscades, més en aquest cas que ens ocupa, que ens trobem davant un fenomen nou.

Si en comptes de l’àmbit de les previsions ens situem en les coses que efectivament han passat recentment a causa de la crisi sanitària, ens situem en un pla més proper a la realitat. Per citar algunes referències internacionals, indiquen que a Alemanya, al primer trimestre d’enguany (la incidència del coronavirus no ha estat fins al març), es calcula una reducció del seu PIB del 2%; a França del 6% i a la Xina prop d’un 7%. La repercussió d’aquestes reduccions sobre el PIB anual dependrà de com evolucionin les economies en els propers mesos i trimestres. En qualsevol cas, estem davant de davallades insòlites.

A remolc d’un problema sanitari i humà de primer nivell, l’economia es pot veure arrossegada a una caiguda insòlita, amb grans conseqüències pràcticament a tots els nivells de la nostra vida individual i compartida

En una línia semblant, de mesurar els efectes de la pandèmia sobre l’economia fins al moment, cal esmentar l’Informes Pimec presentat aquesta setmana, en el qual s’estima l’impacte inicial d’un mes de confinament sobre el PIB català (més en concret ho fa sobre el VAB, al qual si li afegim els impostos indirectes obtenim el PIB).

L’estudi contempla l’impacte per quinzens, en les dues fases de confinament vigents entre el 14 de març i el 12 d’abril, una d’inicial (parcial) i la segona de confinament total. I es fa tractant 29 sectors diferenciats, per a cada un dels quals s’han calculat nivells d’activitat individuals a partir d’informacions del mercat de treball, del consum elèctric, d’enquestes a empreses, entre altres.

El resultat és que el PIB català del mes de confinament ha estat un 53% inferior al PIB mensual mitjà de l’any 2019. La reducció va ser més gran a la segona quinzena (60%) que no pas a la primera (47%). En total, la suma de PIB no generat degut a la inactivitat s’apropa als 10.000 milions d’euros, que equival a un 4,4% del PIB total del 2019. En el mateix treball, un càlcul una mica més pessimista de la incidència del confinament situa la pèrdua de PIB anual en el 5,5%. Per grans sectors, els que enregistren unes caigudes relatives més grans són la construcció (-85%) i els serveis (-53%). La indústria hauria generat un PIB un 48% inferior al d’un mes normal del 2019. Entre les activitats de serveis, els grans perdedors són els grups comerç, transport i hostaleria i activitats artístiques i altres serveis.

La magnitud de l’impacte econòmic en un sol mes és sense dubte extraordinària. Caldrà fer-ne el seguiment de molt a prop, perquè a remolc d’un problema sanitari i humà de primer nivell, l’economia es pot veure arrossegada a una caiguda insòlita, amb grans conseqüències pràcticament a tots els nivells de la nostra vida individual i compartida. Atents i preparats.