Juan Vicente Boo és un d’aquells periodistes vaticanistes murris i solvents, nascut a Galícia i viscut abundantment a Roma, que t’agrada seguir perquè saps que no t’entabanaran ni faran cròniques ensabonades. Tractant-se d’un corresponsal vaticà veterà, això és un mèrit. Va arribar a Roma el 1998. El vaig conèixer un any després quan hi vaig arribar jo, i he pogut observar la seva trajectòria i com ha cobert la informació religiosa. Sap molt més del que escriu: és un periodista de cultura, raça i carrer.

Ara Espasa li ha publicat Descifrando el Vaticano, un llibre que pot acontentar a qui no en té ni idea de què és el Vaticà però que no decep a qui ja ho coneix una mica. Boo, conscient que el Vaticà és misteriós, atractiu, complicat i desconcertant, s’erigeix com a mestre cocteler que amb ingredients divins i mundans fa saber, per exemple, que el líder espiritual de mil tres-cents milions de catòlics no té mai un dia “sa” i tranquil, perquè reparteix sempre el dia amb tempesta i calma, però en dosis diferents segons el moment del dia. Presenta interioritats d’un dels estats més petits i fascinants del món, no només per la seva natura, sinó per la seva influència. Un dels primers aclariments que fa és distingir entre la Santa Seu i l’Estat Vaticà, tots dos subjectes de dret públic internacional i reconeguts, però amb lògiques molt diferents.

Les funcions de la Santa Seu són de govern i doctrinals, i van des d’una encíclica a una canonització o un nomenament de bisbes. Tasques religioses, apunta Boo. En canvi, les funcions de l’Estat Vaticà són logístiques: la policia (gendarmeria) vaticana, correus, els jardins vaticans… La Ciutat del Vaticà és tot un entramat físic i espiritual d’entitats curioses: hi conviuen un col·legi etíop, una antiga estació de ferrocarril, una torre dels vents, el quarter de la Guàrdia Suïssa, els Museus Vaticans, Sant Marta, on viu el Papa, jardins, convents, un heliport… La Santa Seu és única en el seu gènere: és un organisme religiós i jurídic que governa l’Església (catòlica) universal. Estableix relacions diplomàtiques amb els Estats, firma convenis internacionals i no té ambaixadors sinó nuncis (nuncis apostòlics). La Santa Seu forma part de les Nacions Unides com a observador permanent i no com a estat membre. La Secretaria d’Estat és la torre de control, en paraules de Boo, mentre que la descripció de qui pul·lula per Roma no pot ser més encertada: sants (molts), buròcrates sense ànima (uns quants) i delinqüents (per sort, pocs).

Desxifrar el Vaticà, del tot, gosaria dir que és una missió impossible, però els intents de transparència i difusió són bons

Per seguir la informació vaticana, com qualsevol altra informació especialitzada, les fonts han de ser diverses: no només les que coincideixen amb la nostra manera de pensar -seria un focus de desinformació- ni tampoc els que creen escàndol per defecte. Ni la incredulitat, ni l’autocredulitat. El problema més greu amb què es troba el Papa actual sobre la taula és doble i intern: els abusos sexuals per part del clergat, i la corrupció. El papa Benet va ser molt eloqüent, tot i que al·legòric, quan va dir, l’11 de maig d 2010, que “avui veiem de manera terrible com la major persecució de l’Església no ve dels enemics externs, sinó que neix del pecat dins l’Església. I que l'Església necessita aprendre de nou la penitència, acceptar la purificació, aprendre de nou el perdó i també la necessitat de justícia. El perdó no substitueix la justícia”.

Aquesta idea, que per perdonar cal rescabalar, cal indemnitzar, oferir ajuda, pagar, en definitiva, és molt més innovadora del que sembla, i el papa Francesc l’està implementant, així com la lluita contra els corruptes, però no els malversadors dins la cúria vaticana, sinó a les diòcesis de tot el món. Moltes de les renúncies de bisbes han gestionat pèssimament les seves diòcesis, amb favoritisme i corrupteles vàries.

Entendre aquestes entranyes, i com la història ha anat configurant el que avui és el Vaticà, reclama molta paciència i gestió adequada de silencis i informacions, de gestos i d’indicis. Desxifrar el Vaticà, del tot, gosaria dir que és una missió impossible, però els intents de transparència i difusió són bons. No és una illa, ni el que hi passa es queda només entre aquells murs.