El papa Francesc no s’ha pogut escapar tampoc de la dictadura de les videoconferències, i s’ha unit a milers de joves de 170 països per inaugurar la Universitat del Sentit, promoguda per Scholas Ocurrentes, una fundació pontifícia que treballa en l’àmbit de l’educació i la cultura. El Papa, autor de la Laudato Sii, la seva encíclica més ecològica, ha entrat en aquesta trobada virtual en el Dia Mundial del Medi Ambient. Enmig d’una videoconferència massiva, la seva era una cara més en un mosaic amb gent de tota mena.
El papa Francesc va donar la benvinguda a les crisis que desperten a la “humanitat adormida”. A Francesc li semblen “positives” les crisis sempre i quan no les visquem sols sinó acompanyats, perquè poden ser “perilloses” i arribar a “desorientar” ja que “ens envaeix la por, ens tanquem i perdem la bellesa, i “és la bellesa la que salvarà el món, com ens va dir Dostoiewski”. Li agrada, a Francesc, l’escriptor rus, amb els seus personatges sols, turmentats, atrapats, però on sempre hi ha un moment final de purificació, sacrifici i gràcia. Molts es pregunten perquè el Papa dona suport a aquesta fundació argentina, que va iniciar localment i ara és un referent mundial. De fet obriran un observatori a Madrid sobre ecologia aviat. Francesc valora que aquesta fundació, que va néixer d’una crisi, no va alçar els punys per barallar-se amb l’entorn, ni va abaixar els braços amb desànim, sinó que va sortir a escoltar el pols de la opinió pública, especialment de la gent jove.
Francesc avorreix a la gent catastrofista, que maleeix el món en què li ha tocat viure. I anima sempre a qui busca escletxes de llum per fer-hi passar alguna possibilitat de canvi. A la cibertrobada els va dir que educar és escoltar, crear cultura i celebrar la vida, i no només adquirir coneixements. Educar és “buscar el sentit a les coses” i el que li cal al món són tres conceptes: gratuïtat, sentit i bellesa. És sorprenent veure una persona com ell, ja al final de la seva vida, insuflant esperança a gent que va néixer fa una dècada i mitja. La seva connexió és el paradigma de la força de les converses intergeneracionals. Ell es deixa modelar també pel que li diuen els joves, però no els somriu altivament amb aquella condescendència de “ai, pobrets il·lusos” de molta gent gran envers els més petits.
La gent jove està farta de ser “el futur”. Ells són, sincrònicament, éssers ara i aquí, no només un projecte d’adult. I també els nens. Per això la UNICEF s’ha unit a la iniciativa del Papa. Més diàlegs intergeneracionals i més aprenentatge col·lectiu per sortir de les bombolles, també les dels vells, la dels joves, la dels adults, la dels professionals, la dels que tot ho saben i controlen, la dels desorientats.