La primera dona que va redactar una regla religiosa va ser Clara d’Assís. És la santa patrona de la televisió i segles després de la seva mort hi ha més de mil convents pel món seguint la seva intuïció. Clara era d’Assís (1193-1253), noble i rica, és la única dona que va escriure una regla de vida per dones que encara és vigent. La mare, de nom Ortolana, era molt creient i devota, havia fet peregrinacions a Terra Santa i va ser decisiva en la formació religiosa de la seva filla. Clara va rebutjar matrimoni, i el dia que va sentir a sant Francesc d’Assís predicar, va anar a parlar amb ell. A la vida, aquests moments de fulguració interna no es viuen cada dia. De fet, es va escapar i el va seguir. Aquest va ser l’inici d’un sodalici espiritual i humà de gran volada. Quan decidí dedicar-se a la vida religiosa, primer va viure a comunitats benedictines, i finalment es van refugiar al convent de sant Damià on juntament amb Francesc cofunden les clarisses o l’Orde de Germanetes Pobres de Santa Clara. Pobresa, humilitat, naturalment pregària i rebuig dels luxes. Santa Clara, que va morir l’11 d’agost a 59 anys, és patrona de les telecomunicacions perquè segons explica la llegenda, una nit de Nadal, no va poder assistir a missa, ja que estava malalta i postrada al llit. Però no va caler, perquè va tenir una visió i va assistir a la missa en diferit. Així que el 1958, quan buscaven una patrona per a la televisió, ho van tenir clar: Clara. També es coneix santa Clara i els monestirs de les clarisses per la tradició dels ous i les núvies. Tradicionalment, es pensa que oferir ous a santa Clara la vetlla de la festa nupcial és perquè la santa intercedeixi per tal que no plogui el dia del casament, però la realitat és menys meteorològica i més pràctica: se la invoca perquè el matrimoni vagi bé, no només per tal que el dia del casament no plogui. A la santa se la reconeix perquè sol dur un bàcul (com els bisbes) i una custòdia. De vegades també du un lliri com a símbol de virginitat. A Catalunya hi ha diverses fraternitats de clarisses, dones que viuen en simplicitat i desapropiació de béns temporals. Una austeritat que interpel·la i que està molt prop de la natura. No en va, sant Francesc és considerat el sant de l’ecologia, i santa Clara no n’és llunyana. Clara és un nom preciós: en tenim comptabilitzades 10.192 dones a Catalunya, segons l’Idescat. Clara va desobeir i va viure a l’ombra de sant Francesc, i ho va fer seguint la moció interna que la va impulsar a dir que no a la trajectòria que li venia marcada per naixement. La complicitat d’aquesta dona amb sant Francesc no es pot destriar del llegat del pobre d’Assís. Sant Francesc va ser qui era perquè Clara es va creuar en el seu camí.  S’ha dit sempre que no hi hauria clarisses sense Francesc. Cronològicament és cert. Però no hi hauria franciscans sense Clara: espiritualment, també és un fet incontestable.