L’ecologia té els seus detractors, munions de ciutadans que consideren que és inútil reciclar. Ni paper, ni plàstic, ni orgànic, ni vidre, ni per descomptat, l’oli de cuina que ja s’ha fet servir. A Catalunya, fa anys que diversos municipis van engegar les campanyes de recollida d’oli de cuina usat. Deixes l’oli usat als punts verds i t’endús un envàs net, i una empresa en farà el buidatge, la neteja, la recollida i el reciclatge. Sol ser l’Administració qui se’n cuida. Però l’Administració és inerme davant de tantes necessitats socials, i més a indrets com a Brasil, per exemple. I aquí és on entren les parròquies, que no són llocs pel culte i l’autocontemplació, sinó comunitats amb gent que vol un món relativament millor.

Quan el papa Francesc, que està convalescent de la seva operació a Roma, va escriure l’encíclica Laudato Si', no pensava només en macrosistemes mundials de cura de la creació, sinó en microgestions com reciclar l’oli usat de la cuina. Eliminar inadequadament els residus domèstics provoca la pol·lució i contamina. A Apucarana, Brasil, han creat una Oficina Pastoral del Medi Ambient, a una parròquia (Nostra Senyora del Rosari de Fàtima). No és una anècdota perifèrica menor: estan situats en un dels llocs més contaminats del món al nord de l’estat de Paranà. Andressa Collet, corresponsal vaticana, ho ha donat a conèixer: són els membres de la parròquia els qui van casa per casa a recollir els residus, oli i material electrònic en desús. El Moviment Catòlic Mundial pel Clima, que a Catalunya també té adherents, hi és a darrera i són els agents que concreten les paraules grandiloqüents de l’encíclica: calen pràctiques per modificar els efectes adversos dels condicionaments i aprendre a orientar la seva existència enmig del desordre i la precarietat.

Només amb 1.000 litres recollits, s’evita la contaminació de 1.000 milions de litres d’aigua. Els experts demanen que no es tiri pel desguàs, però la gent encara no està acostumada als famosos pots o recipients pel reciclatge.

De vegades no és la mala voluntat sinó “no saber què fer”. En el cas brasiler l’oli s’envia a una empresa amb persones amb discapacitat que després ho filtra i ho envia per fer sabons a una fàbrica. Els creients no poden estar tancats i resant per a un món millor i anar tirant l’oli pel desguàs. Els residus electrònics, també només al Brasil, són un dels problemes més grans del gegant americà. El Global E-Waste Monitor ja els situa sempre en el primer escaló de producció de residus electrònics a Llatinoamèrica. I no parlem de piles només, sinó de carcasses de televisions obsoletes que es deixen abandonades per les cantonades, rentadores o forns.

Justícia i Pau també s’hi ha implicat i ha impulsat la Xarxa de Parròquies Ecosolidàries per promoure, en àmbits cristians, el model de persona i de societat justa, solidària, respectuosa amb la natura que reclama l’encíclica Laudato si’. La proposta s’adreça especialment a les parròquies però es pot estendre a tot tipus de comunitats cristianes (comunitats religioses, escoles, moviments…) i animar-les a la conversió ecològica integral i que esdevinguin un espai on experimentar un nou estil de vida fruit d’aquesta conversió. A la web hi tenen un test d’autodiagnosi per veure si el teu centre compleix amb les bones pràctiques o té encara marge per anar polint-les. No és l’oli de les croquetes: és l’aire que respires per seguir vivint.