Les esqueles dels religiosos franciscans criden molt l’atenció. Comencen així: “La germana mort ha vingut a buscar fra…” i llavors afegeixen el nom del religiós o religiosa en qüestió.
La germana mort. Va ser sant Francesc d’Assís qui així la va anomenar d’aquesta manera quan la va veure a prop: Benvinguda germana mort. No és estrany veure imatges del sant dels pobres amb una calavera a la mà. Una presència tan fraternal, quotidiana, familiar, com la vida. Una més de la comunitat.
Associem els franciscans a un hàbit senzill, marró, amb un cordó a la cintura. Sant Francesc d’Assís es va voler desempallegar de tota pompa mundana. És per això que s’entén que per a un caputxí —de la mateixa família d’arrel franciscana però reformats posteriorment—, ser creat cardenal és una incomoditat, ni que sigui estètica. Entre els escollits pel papa Francesc com a neocardenals, destaca el predicador Raniero Cantalamessa, que acaba d’anunciar que accepta però amb condicions. El pare Cantalamessa accepta ser cardenal però franciscanament, i es vol morir i ser enterrat amb el seu hàbit. Per tant, res de ser ara consagrat bisbe i rebre la mitra. No ho vol. De l’austeritat de la tela marró i aspre caputxina al tacte perfecte i sedós dels vestits cardenalicis que venen a la botiga d’Annibale Gammarelli de Roma hi ha un tros. Un abisme que Cantalamessa no vol escurçar.
És el desig del predicador de la Casa Pontifícia, Raniero Cantalamessa OFM Cap o frare caputxí, un home carismàtic que el papa Francesc ha volgut nomenar dins el nou consistori de creació de cardenals que eixampla el col·legi cardenalici i, per tant, els seus assessors i futurs successors. Cantalamessa, per edat, podrà escollir el nou Papa però no ser escollit. Amb la seva franquesa habitual, ha fet saber que accepta però demana una dispensa i renuncia a ser bisbe, un pas que ara semblava evident en la carrera eclesiàstica. Aquest és un concepte, el de “carrera eclesiàstica”, que tant a ell com al papa Francesc els fa urticària. Enceta una nova manera d’exercir el cardenalat, amb la renúncia a la mitra i a no rebre l’ordenació episcopal. El pare Cantalamessa (que no em direu que no és meravellós que un predicador tingui per cognom “Canta la missa”) és qui s’encarrega de liderar els exercicis espirituals que es fan al Vaticà. He hagut de transcriure molts anys els seus sermons, i és tot un artista de la paraula.
Cantalamessa, amb el seu gest ara de renunciar a la mitra, sembla el capítol perfecte d’una sèrie en què calia també aquest cop d’efecte auster i de renúncia
Raniero Cantalamessa té 86 anys. Va ser Joan Pau II qui ja al 1980 el va nomenar predicador de la Casa Pontifícia. Benet XVI el va confirmar en el càrrec el 2005 i encara hi és. La seva feina principal és dirigir per Advent i Quaresma els exercicis espirituals a tota la cúria, en presència del Papa. Quan es pot absentar del Vaticà se’n torna a viure a l’Eremo del Amor Misericordioso a Cittaducale. Cridant-lo a les files cardenalícies, el papa Francesc no li fa un favor: Cantalamessa no pot ser elegit successor seu. El favor se’l fa una mica a ell mateix: té al costat, encara més, un home savi i influent, que és a la Casa des que Joan Pau II va entrar-hi. Ha vist passar-hi cardenals, estrelles ascendents que després s’han quedat en no-res. Ha sigut testimoni de sorpreses, de conxorxes, d’aliances i visions compartides. Amb ell Bergoglio guanya un excel·lent cardenal elector, un cardenal influent que pot, amb la seva paraula però sobretot amb la seva manera de fer, marcar tendència. No en va el papa actual es diu Francesc, per sant Francesc d’Assís, i acaba de titular la seva darrera encíclica Fratelli Tutti amb ressonàncies clarament franciscanes i l’ha presentat precisament a Assís...
El cicle franciscà de Bergoglio es fa patent, i Cantalamessa, amb el seu gest ara de renunciar a la mitra, sembla el capítol perfecte d’una sèrie en què calia també aquest cop d’efecte auster i de renúncia. Es fa petit, però la seva influència pot arribar molt lluny.