En una època de la meva vida compaginava el periodisme religiós amb les classes també de religió a instituts públics com a substituta. En un dels centres els alumnes escrivien Luter amb ressonàncies ginecològiques: “L’úter”. Va ser un dels moments clau en què vaig entendre de cop que la manca de coneixement de les religions podia crear no només malentesos en la convivència, sinó tristes llacunes en la cultura general dels alumnes. Aquest dimarts s’han complert 500 anys de la Reforma protestant (31 octubre de 1517) i del moment estel·lar en què Martin Luther va clavar les 95 tesis a Wittenberg. Tothom li dedica molts actes, segells, taules rodones. Fins i tot hi ha un click de Playmobil. És també ara el moment de reivindicar el paper de dones que van ser fonamentals a la Reforma, una Reforma protestant que ha canviat la història del cristianisme en molts aspectes, també en la visibilitat i l’accés a càrrecs de poder.
Les dones de la Reforma més rellevants han estat Katharina von Bora, la dona de Luter, però també Marie Dentière, resilent pionera. A Katharina l’anomenaven també “doctora Luter” i a més de ser una antiga monja, es va donar a conèixer com a persona molt emprenedora i inquieta. Abans havia estat cistercenca, i va ser una dona de reflexió teològica i espiritual potent i una tertuliana envejable, a més de mare i companya de Luter en la seva visió i missió.
Dentière, a Ginebra, es va oposar al tradicional paper de la dona i va ser una de les més tossudes a defensar que tant homes com dones podien interpretar la Bíblia, meditar-hi i reflexionar sense intermediaris. Per llegir la Bíblia bàsicament calia primer saber llegir, i el paper de les dones tossudes que van voler tenir-hi accés és també un model de lluita de la dona per l’educació, l’accés a la lectura i a la formació.
Ara al món hi ha milions de dones protestants que han accedit al missatge que es desprèn de l’Evangeli sense mediadors
La ruptura, que inicialment no volia ser una separació, va evidenciar abusos per part de l’Església que entraven en contradicció amb el missatge que suposadament tenia dipositat, un Evangeli que els protestants van depurar fins al punt d’alliberar-lo d’un dels pilars fonamentals per als catòlics, el Magisteri. Katharina Zell, per exemple, que avui seria una organitzadora que acolliria refugiats en un camp, tal com va fer amb els desplaçats i les víctimes (100.000) a la Guerra dels camperols del 1524, va ser molt activa a favor de les dones, de qui va reivindicar sobretot el rol públic i per a les quals també reclamava el diaconat. Molts dels seus escrits van ser publicats sota el nom del marit.
Argula von Grumbach, noble, és la primera dona que va publicar una carta a favor de la Reforma, fet que li va causar problemes familiars i socials. Bryna Peyrot és una escriptora experta en el protestantisme del segle XVII a França, que ens recorda com el 1685 els protestants es veuen obligats a amagar-se o a emigrar. Moltes dones van ser enviades a la funesta torre de Constança a Aigüesmortes. Marie Durand, per exemple, hi va passar 38 anys. De les seves cartes deduïm el seu sentit de la llibertat, que molts han vist com una avantsala de la resistència femenina i de la futura revolució francesa. Més tard, altres dones, d’Eleanor Roosvelt a l’autora de la Bíblia de les dones, Elizabeth Cady Staton, han propiciat l’accés directe a la Sagrada Escriptura. Des de fa cinc segles, aquestes dones han optat per seguir Jesucrist en unes estructures diferents a les de l’Església catòlica. La paradoxa és que a vegades tanta llibertat no es veu i també ens trobem avui amb esglésies protestants on la presència, la veu i la direcció de la dona és minsa. Amb tot, Luter va saber posar el dit a la llaga, el clau a la porta i el crit al cel. La Reforma va ser traumàtica, i encara avui són molts els catòlics dolguts per aquell trencament. Conec catòlics iracunds, encara ara, amb el que anomenen l’heretgia protestant, amb la protestantizació de l’Església i amb la nefasta influència del luteranisme a la nostra societat.
Ara al món hi ha milions de dones protestants que han accedit al missatge que es desprèn de l’Evangeli sense mediadors. La seva ha estat una història plena d’entrebancs, que ha purificat molt l’Església catòlica, que fins fa quatre dies anomenava els protestants d’una manera poc fraterna: “germans separats”.