Els meus orígens familiars no es poden deslligar de cadires de rodes, pròtesis, crosses, audiòfons, genolleres, caminadors. He viscut en un món de discapacitats diverses, amb una família dedicada professionalment a suplir mancances del sistema musculoesquelètic. Ossos, articulacions, lligaments, tendons, amb els seus corresponents tractaments, estris i solucions.
L’ortopèdia ha estat una escola constant que m’ha recordat dia i nit la fragilitat, la vulnerabilitat constant que ens defineix. Quan el Papa de Roma parla aquests dies de la importància del concepte "fraternitat”, en comptes de relacionar-lo amb la bandera republicana de liberté, fraternité, égalité, jo penso tota l’estona en l’ortopèdia. Perquè veig la fraternitat com una crossa que tots necessitem per viure. I sense ella, defallim. El Papa ho ha dit més poèticament: “Sense fraternitat, ens enfonsem com a humanitat”. El 4 de febrer s’ha instituït mundialment com el Dia de la Fraternitat, i aquest any el papa Francesc, amb un missatge en vídeo, s’ha fet present a Abu Dhabi, on fa tres anys ell mateix va signar el Document sobre la fraternitat humana per la pau mundial i la convivència comuna. No hi ha pau sense convivència en comú.
L’alteritat ens ajuda a transitar sense trampes per la nostra identitat. Les identitats que no s’enquisten són dinàmiques i s’alimenten de la relació amb els altres
La pau no és un ingredient per viure aïllat de tots i de tothom. No es pot ser innocent i proposar la fraternitat sense reconèixer que, des que som a la Terra, no hem guanyat precisament en amor fraternal. Molt bé, tenim un dèficit fraternal. Però no tenim altra medicina, esperança ni solució. O entenem que vivim en una casa comuna, o desarticulem guetos i segregacions que encara mantenim, o no tindrem futur. Vivim en plural. En comú, junts. No hi ha fraternitat sense els altres. La fraternitat també és eterna: ens uneix als qui ja no hi són, ens hi vincula. No es viu la fraternitat sols, individualment. Els germans, aquests meravellosos amics que ens ha regalat la vida, són una bona metàfora per entendre que retrobem en un altre el que som una mica. I per recordar-nos que no hem vingut aquí del no-res, que som perquè hi ha abans uns altres.
L’alteritat ens ajuda a transitar sense trampes per la nostra identitat. Les identitats que no s’enquisten són dinàmiques i s’alimenten de la relació amb els altres. Cal recuperar els dinars de germanor, les correccions fraternals, els diàlegs fraternals. La paraula fraternitat és femenina en molts idiomes i conté el concepte de frater, germà. Les dones també han creat la sororitat, la germanor entre dones que Alice Walker recorda tan bé: en el consol, no hi ha un lloc millor que els braços d’una germana. No cal tenir germanes de sang per entendre-ho.