L’Holocaust Gitano no està reconegut com a tal. Però no cal només un reconeixement institucional per donar fe d’una realitat: van ser 500.000 les persones gitanes assassinades a l’Europa ocupada pels nazis. El 2 d’agost d’enguany s’han complert 75 anys d’aquell funest moment en què a Alemanya van exterminar el darrer d’ells. La comissària de Justícia i Igualtat de Gènere de la UE, Věra Jourová, s’ha unit a la commemoració de l’aniversari de l’exterminació al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. Només aquella nit van morir més de 3.000 persones gitanes a les càmeres de gas. L’odi racial, la no-discriminació i la integració, avui, 75 dies després, segueixen essent una qüestió pendent. Europa no oblida, però Europa no aprèn. Estem parlant de la minoria més nombrosa a Europa, una minoria que ha estat menyspreada i perseguida des de fa molt de temps. La Comunitat de Sant Egidi, que entre les seves àrees d’acció està molt implicada amb aquest col·lectiu, ha col·locat una làpida a Auschwitz per honorar aquestes víctimes del que anomenen el “nazifascisme”.

Europa no oblida, però Europa no aprèn

La presència gitana al que seria Espanya data del 1415. Aquest poble rom, itinerant per natura i per cultura, es defineix com a una comunitat que prové de l'Índia, que fa sis segles que està entre nosaltres, i que té com a tret vital “l’alegria de viure”. Sobta que hagin d’explicitar al seu web que els gitanos i les gitanes són ciutadans de ple dret, a Espanya i a la Unió Europea, que posseeixen trets culturals propis i comparteixen una identitat comuna que els és pròpia i que no resta res a la seva ciutadania. La ciutadania és variada, i malgrat que incomodi a alguns, no hi ha ciutadania de primera ni de segona.

Les paraules, les commemoracions, el record i les plaques són necessàries. Poden ajudar a activar comportaments més inclusius i ser un contrast amb la difusió encara d’expressions i maneres de fer discriminatòries. La ciutadania és un concepte segrestat per alguns sectors ideològics i vist amb sospita per altres. Sense una reflexió sobre què és ser ciutadà, seguirem estigmatitzant col·lectius i seguirà planant sobre nosaltres l’ombra dels neofeixismes exterminadors. No és una novel·la de por, és la nostra història recent.