Martha C. Nussbaum (Nova York, 1947) és una de les pensadores que més voltes ha donat entorn del concepte de discrepància, i també de la cura de les persones, com també va fer Carol Gilligan. És una de les dones interessants en el món del pensament que ha passat pel CCCB, i que tant pot dissertar sobre la convivència com sobre el feminisme o els fonamentalismes. Ella mateixa ha explicitat una de les evidències més necessàries per viure amb els altres: “Viure en democràcia implica respectar el dret de les persones a escollir estils de vida amb els quals no estic d’acord”. Li va dir en una entrevista al també filòsof Daniel Gamper. És una frase que si no fos perquè seria considerat violent, estamparia amb lletres de foc al front de moltes persones que tinc al voltant. Aquesta professora de diverses universitats establerta a la Universitat de Chicago és de la idea que, quan ens sentim perduts i amenaçats, quan les persones tenim por o inseguretat o l’entorn es veu amenaçat econòmicament o políticament, “tenim tendència a consolar-nos amb l'ortodòxia” o els convencionalismes. Quan les coses van malament, el replegament sembla inevitable.
Nussbaum, que ha ensenyat a Harvard i a Brown, universitats que formen la famosa Yve League (Lliga de l’Heura), un consorci de les millors universitats dels Estats Units, és partidària de mirar cap a l’interior d’un mateix sense caure en narcisismes egolàtrics. Conèixer-se per poder-se donar, no per ser éssers aïllats i autosuficients.
Nussbaum convida a reflexionar sobre la incomoditat de viure amb qui pensa i practica maneres de concebre l’existència que no ens agraden
Aquesta filòsofa és crítica amb les intoleràncies de tot tipus, també religioses. Ella, que era protestant i en casar-se amb un jueu es va convertir al judaisme, afirma que “als éssers humans els costa sostenir la igualtat i tenir-ne respecte”. Especialment en el tema de la religió, que sembla tan vital per a la salvació dels individus i per a la salut de la nació, és molt temptador pensar que l'ortodòxia és bona i que aquells que no l’accepten són uns “perillosos subversius”, escriu. Nussbaum critica molt la pràctica de l'homogeneïtat coercitiva, l'homogeneïtat de la por: les minories, “que s’adaptin”, que no es notin les seves particularitats, que s’assimilin. Com amb els catòlics als Estats Units, que durant molt de temps van ser apartats dels centres de poder per no tenir la religió que tocava, la protestant. I com avui encara passa, a vegades subtilment i altres de manera descarada i abrupta, amb qui professa alguna creença diferent. El respecte per la llibertat religiosa és molt delicat perquè ens enfronta amb les nostres contradiccions, amb les nostres preferències culturals, amb la dominació que sense adonar-nos perpetuem amb el nostre llenguatge i manera de viure.
Nussbaum convida a reflexionar sobre la incomoditat de viure amb qui pensa i practica maneres de concebre l’existència que no ens agraden. I ho fa en nom de la llibertat. El seu pensament és difícil perquè exigeix no ser gens talibà ideològicament. Nussbaum és una filòsofa que ens fa sentir una mica de vergonyeta perquè ens posa el dit a la nafra: tu, que et consideres tan liberal, has vist com penses? Com actues? Com ets intolerant? Deixeu-vos interpel·lar per la Martha C. Nussbaum i veureu com, des de la intempèrie, us reclama que aneu abandonant proteccions. I que si us ompliu la boca d’igualtat, democràcia, pau o convivència, sigueu conscients del que implica. I còmode, no ho és gens.