Ser hospitalari i evitar ser hostil és una opció existencial. No es neix amb el xip de l’acolliment bondadós i universal, però tampoc amb la por agressiva vers els altres. A poc a poc, segons l’entorn on vivim, les persones que ens eduquen, les oportunitats i reptes que ens brinda la vida desenvolupem millor una o altra opció: hospitalitat o hostilitat.

A Migra Studium, entitat social de la Companyia de Jesús (jesuïtes) ho tenen tan clar que n’han fet el seu programa: són hospitalaris perquè volen eradicar l'hostilitat envers els altres. El papa Francesc apel·la a l’hospitalitat com a tret constitutiu dels cristians. O ets acollidor, o el que vius —amonesta els creients— és una ideologia, una “altra cosa”, però no és l’essència del cristianisme. Als orígens del cristianisme l’hospitalitat era ja un tret diferencial. Els monjos benedictins n’han fet el seu lema, i moltes altres congregacions s’han distingit per l’acollida. Acollir és un verb que quan parlem dels més vulnerables demana altres verbs. Després d’acollir ve protegir, potenciar, ajudar a crear xarxa. Acollir a una persona i donar-li el que és bàsic és preciós, però si no se la potencia, si no se li faciliten contactes, si la seva agenda no s’amplia, seguirà potser a la seva zona de vulnerabilitat. Amb algun jersei de més i aliment, però sense allò que ens fa humans: la xarxa de relacions, els contactes, les connexions. Ser hospitalari, però, és dur perquè t’obres a la intempèrie. No a tothom li surt de mena ser bo d’entrada. Hi ha gent que són bons per natura, i altres —la majoria— que fan una opció concreta per intentar ser-ho. Des de Migra Studium s’han organitzat entorn d’Hospitalaris.org, que és una resposta a les necessitats de les persones sol·licitants d’asil, refugiats i migrants vulnerables. La idea és buscar famílies de la ciutat de Barcelona que vulguin oferir sostre i estimació durant tres mesos a una persona migrada. Migra Studium, al carrer Palau del barri Gòtic de la capital catalana és des de 2003 un oasi per a persones que necessiten sortir de situacions de total desemparament, tant econòmic com emocional. Els visito en un divendres de pluja i detecto ja a recepció un d’aquells somriures on hi cap tot un món. Com n’és d’important la persona que agafa el telèfon o que et rep en una institució. Ho canvia tot. #Hospitalaris es fa càrrec de persones que necessiten acolliment i la majoria no reben cap tipus d’ajuda ni estan en cap programa d’acollida. Han de dormir al carrer o als albergs municipals, que ja no tenen places. L’acollida té una dimensió d’incidència política, i també de formació i de sensibilització. En aquest cas són famílies —poques, encara, en busquen cent— que obren la porta de casa seva. Les famílies canvien perquè és bàsic que la persona acollida pugui ampliar aquesta xarxa. El networking, que en diem ara. Més famílies, més possibilitats de contactes.

Des de Migra Studium s’han organitzat entorn d’Hospitalaris.org, que és una resposta a les necessitats de les persones sol·licitants d’asil, refugiats i migrants vulnerables

En altres formats, també al centre de Barcelona, l'hospitalitat es declina en forma d’hospital de campanya, que és la manera com l’església de Santa Anna, darrere la plaça Catalunya, assisteix cada dia als centre sostre oferint cafè, un racó per descansar, un endoll pel mòbil. Els discursos polítics populistes ataquen els més vulnerables dient que “a sobre tenen mòbil”. El mòbil no és un luxe, el mòbil és el darrer reducte del seu món: el que deixen enrere —fotos i contactes de la família i amics— i el que els permet viure —trobar serveis i assistència— i preveure un futur menys ennuvolat —buscar feina, formació, recursos—. Alguns resen amb el seu mòbil. Una persona immigrant o refugiada, un sense sostre, amb mòbil, és una persona amb encara un fil d’esperança i oportunitats. El discurs polític que ataca per aquí és miserable perquè voldria veure a qui no té res fins i tot sense connexions. La persona humana és un ésser relacional, i és la relació amb els altres la que tan sovint ens salva.