A la xarxa social Instagram s’ha posat de moda escriure la paraula “blessed”, que equival a “beneït”. Hi ha una imatge d’una platja paradisíaca (jo mai no he imaginat l’Edèn com una platja amb palmeres, però això ho deixem per a un altre dia) i a sota hi llegim “beneït”, que vol dir “quina sort que tinc de ser aquí”. Afortunat. Privilegiat. Un altre exemple pot ser una foto d’una parella acabada de casar i a sota el “blessed” també com a sinònim de “quina sort que tenim de ser aquí”. El concepte s’estén a situacions molt diverses: sovint s’associa amb el luxe, el benestar, la companyia o també el privilegi (d’estar sol en un lloc impressionant, per exemple). En català, curiosament beneït i beneit només difereixen en la dièresi, i mentre un té aquesta connotació de privilegiat, l’altre és directament un sinònim de ximple, incaut, curt d'enteniment o boig.
Quan era petita no entenia què deia quan recitava l’Avemaria i deia, tota concentrada, que Maria era “beneïda entre totes les dones”. De gran, quan estudiava teologia, seguia sense comprendre-ho del tot però ja ho situava en el pla del misteri i de l’alta teologia. Quan a Instagram veig tanta gent beneïda, ho associo a la Mare de Déu i constato el contrast. Mentre a tot el món encara ara mateix hi ha milions de persones recitant l’Avemaria, a les xarxes socials la gent s’autodefineix com a beneït en un concepte molt distant de l’original. També hi ha persones creients que demanen “blessings” a mossens, i acoten el cap per rebre una benedicció. A Itàlia és habitual beneir la casa un cop l’any per Pasqua, i beneir els locals nous d’una empresa, o un cotxe nou. No cal dir que és encara un costum social i religiós beneir la taula en molts casos. El concepte de benedicció comporta sentir-se privilegiat, i reconèixer aquesta sort. Una societat que reclami i reconegui aquesta sort –sort és una paraula que no esgota la riquesa de la benedicció– és un col·lectiu que sap adonar-se de les enormes possibilitats que li ha brindat la vida. A vegades hom pot sentir que és un mèrit (m’ho he guanyat, t’ho mereixes, tu ho vals) o també que és totalment impropi i immerescut. Un cas clar de benedicció és la d’un pare o una mare davant del do d’un fill.
D’entrada, beneït comporta que algú o alguna cosa et beneeix. No ets un beneït tu sol. Celebro que s’estigui imposant l’acte i la noció de beneir perquè ho llegeixo com a una capacitat humana que encara tenim de ser agraïts i de reconèixer allò bo que, o bé tenim, o ens ha estat donat, o bé anhelem aconseguir.