André Comte-Sponville (París, 1952) és un dels filòsofs que la gent entén. Comte-Sponville va tenir una mare depressiva que es va suïcidar. La seva no és una infància feliç, però com ell mateix reconeix, la infància és un patrimoni que tots tenim, però que en un moment determinat de la vida hem de deixar enrere. Créixer. Passar a ser adults. D’adolescent no va trobar consol en sistemes polítics ni religiosos, però sí en el pensament. En una entrevista fa anys feta per Antonio Lozano, un caçador de ments brillants, va respondre que “la filosofia no és un gremi ni una disciplina universitària”, sinó una dimensió constitutiva de la dimensió humana. No tots filosofem, però tots podem filosofar. La filosofia, per aquest pensador, és precisament “pensar sobre la pròpia vida i viure el propi pensament”. Ell intenta que la gent aprengui “com” viure. El com no es pot fer sense reflexionar, perquè de les múltiples maneres en què es pot viure, en triarem algunes o ens deixarem endur per unes altres. Si no pensem com volem viure, seguirem sense gaire criteri modes i prejudicis, i anirem fent, sense saber com volem encarar aquest temps que tenim aquí a la terra.

Internet ha popularitzat la filosofia. Des de l’Editorial Herder, per exemple, han creat una plataforma anomenada “Filosofia & Co” on entrevisten filòsofs, ressenyen llibres sobre pensament, ofereixen novetats i comenten temes relacionats amb l’art de pensar. A les xarxes socials com Twitter hi ha perfils que divulguen pensaments filosòfics, com ara el de la secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonès o la Olimpíada de Filosofia de Catalunya, tots ells destinats a oferir pistes de com s’ha de viure, i com s’ha de pensar, la vida. El filòsof Miquel Seguró Mendlewicz, a La vida también se piensa (Herder), acosta aquesta mole mental que a molts els sembla un autèntic suplici a la vida quotidiana. Pensar no és una abstracció inútil, ens ve a dir el filòsof.

Seguró, que és investigador de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, desmenteix que la filosofia no serveixi per a res, però tampoc la considera un analgèsic. La filosofia no ajuda immediatament a pal·liar la fam o les malalties. El filòsof és amic de la saviesa, però no automàticament un savi. Qui filosofa, afirma Seguró, assumeix que habita a l’estadi intermig que se situa entre la ignorància i el coneixement. Si no hi ha res més humà que filosofar, no hi ha res més inhumà que monopolitzar el pensament. Preguntem doncs, assaborim el desig de voler saber, agafem-nos les coses amb filosofia. Tenim ja diversos indicadors que ens fan saber que comença a ser urgent.