D'entrada cal dir que fake news, expressió que ja ha esdevingut comuna, és, tant en anglès com en català, una pedant xaronada. Mentida és la paraula que tothom sap, entén i diu quan algú de forma conscient s'aparta de la realitat per ensarronar-nos. Fake news és, diria, una barreja de buida modernitat i de cert pudor per no dir les coses pel seu nom, no sigui que o ens passem o algú s'ofengui, que la pell fina va molt barata.
Malgrat que les mentides constitueixin un element freqüent en les relacions humanes —mentides de tota mena i sentit—, en política són especialment perilloses i, per tant, censurables. La Altright —la Dreta alternativa—, en bona mesura filla del Tea Party i de corrents llibertàries ultramuntanes als EUA, que està a la base trumpiana, no ha fet més que posar al dia l'exemple a gran escala del nazisme. Amb els seus alternative facts ha creat tot un món de fake news. O el que és el mateix: des d'un laboratori de mentides perfectament estudiades i dissenyades per deformar la realitat, els creadors de fantasies paral·leles fetes passar per la realitat, han trobat en mitjans de comunicació ja existents i amb no poca influència, en altres de nous i/o creats ad hoc i en les xarxes socials, degudament manipulades, els vehicles per difondre aquestes mentides.
No menor importància ha tingut l'existència de moviments clarament reaccionaris i conspiranoics, com els preexistents de l'extrema dreta, certes corrents religioses tendents al fonamentalisme —més enllà i més anterior al musulmà—. La conjunció de tots aquests elements ha produït una poderosíssima amalgama que fa de la mentida disfressada de veritat l'ariet per a l'assalt a les institucions, per no torna-les a la gent. O dit d'una altra forma: es deforma la realitat, es menteix sobre ella, per crear un món al servei dels que es creuen imbuïts de la veritat de ser els amos de l'univers, els masters of univers dels que parlava Tom Wolfe.
D'aquesta forma, s'ha creat un relat —altra paraula a desterrar— que molta gent, milions, ha donat per bo. En part per convenciment de la pròpia amargura derivada de derrotes i en altra perquè els emissors de les mentides tenen aparença de seriositat i legitimitat. La feina dels fact checkers —verificadors—, nova professió en alça, pretén desmentir mentides que van des de la inexistència del canvi climàtic a que el feminisme és una ideologia tan totalitària com a dissolvent de la societat com que el home no ha trepitjat la lluna o les vacunes són tòxiques i estris de control massiu. No cal que esmentem noms de persones i institucions domèstiques per no fer-los enfadar, noms que tots coneixem sobradament.
En aquest context, com per a alguns era previsible, la mentidera cadena per cable FOX, la més important dels EUA, ha pagat prop de 800 milions de dòlars a Dominion Voting Systems. La cosa anava que la FOX, via els seus programes i molts, especialment, entre d'altres, els seus principals presentadors, Tucker Carlson, Sean Hannity i Maria Bartiromo van atiar la campanya endegada per Trump —i els seus advocats amb Rudy Giuliani al capdavant— sobre que les eleccions del 2020 li havien estat robades. En efecte, segons el seu relat fals —Trump té un altre i molt important plet a Georgia per intimidació al secretari d'estat d'aquest estat i petició de falsejament de les actes electorals—, Biden seria el real perdedor dels comicis que l'han portat a la presidència. Fets alternatius, no reals. Pura fantasia.
La mentidera cadena per cable FOX, la més important del EUA, ha pagat prop de 800 milions de dòlars a Dominion Voting Systems. La cosa anava que la FOX, via els seus programes i principals presentadors, va atiar la campanya empresa per Trump sobre que les eleccions del 2020 li havien estat robades
Pura fantasia que s'ha pogut acreditar amb documentació interna de la pròpia Fox en la qual els comentaris dels esmentats presentadors i d'altres directius de la cadena eren altament despectius cap a Trump, la seva visió alterada de les coses i la seva capacitat de mentir. O sigui que la Fox News —ara sinònim de Fake News— a ciència i consciència va expandir les mentides que fonamentaven el fantasiós conte del robatori electoral. Com es va fer? De moltes maneres. Una, la de manipular les màquines de comptar vots. Aquí és on entra Dominion, titular del maquinari de recompte electoral en set estats durant les presidencials de 2020. Van ser, segons Trump i la Fox, els manipuladors dels vots. O sigui: on no arribaven els vots emesos, Dominion Voting System els posava. Gravíssima acusació.
La companyia no es va plegar de braços. Malgrat saber que la primera esmena de la constitució dels EUA garanteix —com cal— una omnímoda llibertat d'expressió, va demandar la Fox per danys i perjudicis, el que en dret nord-americà es consideren danys punitius per valor de 1.600 milions de dòlars. N'ha aconseguit la meitat, que és la indemnització per difamació més gran abonada en la història judicial dels EUA —i segurament del món—. I ha aconseguit més: que en l'acord extrajudicial al qual s'ha arribat in extremis —literalment, en la pròrroga donada pel jutge ja constituït el jurat—, la Fox reconegués que va mentir. Normalment, en els acords extrajudicials per danys aquesta declaració, per raons òbvies, no s'hi inclou. Aquí sí. En bona mesura això és fruit que una productora, Abby Grossberg, va demandar fa poques dates la FOX, car va ser pressionada per mentir en el judici de Dominion.
Som davant d'un triomf de la llibertat d'expressió, que té el seu límit en la mentida, tal com la fonamental sentència del Tribunal Suprem nord-americà The New York Times Co. v. Sullivan (1964) va establir: qui, o sap que menteix o no li importa gens que el que diu fa tota la cara de ser mentida, no està emparat per la llibertat d'expressió atès que presenta el que hi denomina actual malice, que fa mal de traduir amb una sola expressió. Aquí seria o amb dol —intenció i coneixement— o amb ignorància deliberada. Aquesta doctrina, de fet, és la dominant també a Europa des de la STEDH del cas Lingens (8-7-1986) i a España des de la STC 6/1988, que la fa seva. No es pot mentir a la brava ni per tant hom està emparat per la llibertat d'expressió.
La pena, per a alguns patidors de la toxicitat de la Fox, ha estat que l'acord evita el judici i que Murdoch, el patró, i els demandats individuals pugin a l'estrada a declarar com a testimonis. Realment, haguessin estat sessions judicials de glòria. Però no es pot matar tot el que és gras.
Amb tot, no és el darrer capítol d'aquesta història de mentides à gogo. La pròpia Fox té una altra demanda civil —per aquesta via les indemnitzacions per difamació resulten infinitament més sucoses—. Altra empresa de recomptes electorals, Smartmatic té en marxa un segon plet contra la fàbrica catòdica de mentides amb motius similars, fent encara més gran el pou de la mala fe. Ara, l'import reclamat deixa petit el que va demanar Dominion: 2.700 milions de dòlars. Crispetes.