Algun d'aquests historiadors que li parlen tan dòcilment a l'orella, hauria d’explicar a Mas que està utilitzant el 9-N amb la mateixa barroeria que va gastar Companys per justificar el 6 d’octubre. És significatiu de la qualitat moral que ha vertebrat el món autonomista que ell, que s’ha passat la carrera apel·lant al realisme i a la feina ben feta, utilitzi de forma tan grollera una causa tan noble com la llibertat del seu país.

Companys tenia excusa per jugar amb el 6 d’octubre perquè als anys trenta els estats pelaven els seus ciutadans sense manies. La idea de canalitzar l’impuls independentista cap al discurs social tenia sentit en una època en què molta gent es moria de fam i amb prou feines tenia diners per vestir-se. Avui dia, ni la gent es mor de gana ni l’Estat espanyol està en condicions d’emprar la violència contra Catalunya sense trencar-se.

El 9-N ens ho vam passar bé però Mas no va fer cap referèndum –igual que el 6 d’octubre Companys potser va salvar vides, però no va liderar cap cop separatista–. És patètic que l’expresident es presenti a TV3 com un màrtir polític quan la justícia espanyola n’ha tingut prou de processar-lo per raons administratives. Anar de Mandela i després insistir davant del jutge que no et vas saltar la llei és poc digne i no ajuda a clarificar la situació política. 

Mas no hauria de servir-se del país per cobrir les seves misèries. Els líders han de donar exemple i treure el millor del seu poble, no pas a l'inrevés. Si l’Estat es pot acarnissar amb ell i està perdent tant suport entre la gent, és perquè el 9-N va intentar enredar tothom. No serà que no se’l va avisar i que no hi ha llibres que expliquen què passa quan et creus la teva pròpia propaganda o quan intentes utilitzar el poder per defugir la teva responsabilitat. 

Si Mas no volia o no es veia amb cor de fer un referèndum, havia de dir-ho i tornar a convocar eleccions. Desafiar un Estat sense anar a totes és com estirar els bigotis a un tigre i esperar que rigui en comptes d’arrencar-te un braç. L’única defensa que té Mas és que ha estat educat per creure que és normal servir-se d’una causa tan pura com la llibertat d'un país per conservar el poder o per fer xantatge a un Estat com l'espanyol.

El fet que Mas es queixi de l’àrbitre com si fos l’Albert Rivera demostra que, si no treballa per Madrid, és un polític fins i tot més irresponsable del que diuen els espanyols. Mas havia pactat una sortida amb Rajoy i la va incomplir per evitar que ERC arribés a la Generalitat amb trapelleries de baixa estofa d’aquestes que irriten els militars. 

La prova que el 9-N no va ser cap jugada mestra, sinó una manera de jugar amb els sentiments dels catalans, és la poca categoria dels episodis que hem viscut després. Si Mas pretén escarnir la memòria de Companys, ho està fent molt bé. Com més ens acostem a la celebració d'un referèndum de debò, més probable és que els espanyols l'utilitzin de cap de turc, a ell i a Quico Homs. L'única salvació que té el president és reconèixer que es va equivocar i, com a bon patriota que és, ara ajudar a fer-ho bé.