El partit que va crear Jordi Pujol el 1974 al monestir de Montserrat té els dies comptats. Convergència Democràtica de Catalunya engegarà un procés d'autoliquidació, de les cendres del qual sorgirà en els primers mesos de l'any que ve un nou partit polític. Artur Mas ha donat les primeres pistes en la presentació de la candidatura al Congrés de Democràcia i Llibertat sense esperar a la seva investidura (encara en l'aire) com a president de la Generalitat, ni als resultats de les pròximes eleccions generals del 20 de desembre. Tot apunta que Mas ha optat, al final, per la versió més contundent de la refundació i que no és altra que la dissolució de l'organització, en línia amb la que ha dut a terme l'expresident de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, que en el termini de tres mesos va convocar els militants de la Union pour un Mouvement Populaire (UMP) a la dissolució del partit per vot electrònic, aprovació de nous estatuts i creació de Les Républicains (LR).

Si la confessió, el juliol del 2014, de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sobre una fortuna oculta a Andorra amenaçava de fer saltar pels aires l'organització que ha estat l'eix central de la política catalana, un any i mig després Mas ha posat data, calendari i objectius a la refundació. L'exemple de l'UMP guarda una certa similitud amb CDC, ja que el partit de Sarkozy està embolicat en nombrosos casos de corrupció política que li llastaven en la seva acció diària i li dificultaven guanyar credibilitat fora del seu propi espai electoral. La dreta francesa va acollir, primer amb sorpresa i després com una mesura imprescindible, la liquidació de l'instrument polític creat a començaments de segle per dur Jacques Chirac al palau de l'Elisi. Amb el nou partit, Les Républicains, Sarkozy ha aplicat una sèrie de mesures dràstiques que li han servit per desvincular-se totalment de l'anterior organització, on avui resta tan sols un liquidador de la societat per fer front als pagaments que hi ha pendents. Així, els militants han hagut de donar-se d'alta al nou partit (no ha passat tot el fitxer), totes les direccions locals, regionals i nacionals han estat escollides de nou, com correspon a una nova formació política, i s'han canviat la gran majoria dels rostres identificats (o sigui, gastats) per a l'opinió pública francesa.

Aquesta serà la part més difícil de la refundació que s'anuncia. Si el canvi és només estètic, les possibilitats són escasses. Entrar a fons, suposarà la desaparició de molts dels actuals dirigents i donar pas a la nova generació de polítics, procedents, molts d'ells, del món local, veritable planter de l'actual CDC.