Tal dia com avui de l’any 1935, fa 84 anys, en el context polític i social marcat per la intervenció de la Generalitat i la suspensió del Parlament (pels Fets del Sis d’Octubre de 1934); el comissari Álvarez Santullano (cap de la policia de Barcelona) feia pública una nota informant que nou restaurants de la ciutat havien estat sancionats “por haberse negado a obedecer a los agentes de la autoridad”. Les sancions oscil·laven entre les 100 i les 1.000 pessetes (l’equivalent actual a 500 i 5.000 euros).
Les instruccions del govern de la República espanyola, dictades amb el pretès propòsit de garantir els serveis mínims durant la jornada festiva de l’1 de Maig, obligava tots els cafès i restaurants de Barcelona a tenir les portes obertes “con normalidad”. La mateixa nota diu que en el decurs de la inspecció policial efectuada durant el matí de l’1 de maig, es van detectar diversos restaurants (no es quantifiquen) que incomplien la normativa governativa: no prestaven la totalitat dels serveis habituals.
Un cop localitzats i identificats, el capità general de Catalunya, Francisco Llano de la Encomienda, va ordenar que els llocs de treball vacantes fossin ocupats per "soldados debidamente uniformados”. La nota policial diu que en nou restaurants de la ciutat, els propietaris es van negar al fet que els soldats de l’exèrcit espanyol ocupessin les cuines, les barres i les sales dels seus establiments i es van produir fortes discussions que es van saldar amb la imposició de fortes sancions i un mínim d’una detenció.
Segons la nota policial els establiments que es van resistir a ser militaritzats per la força serien els restaurants Gran Metro, Oro del Rhin i Los Caracoles; sancionats amb una multa de 1.000 pessetes; Café Granja Oriente, La Rambla, El Gato Negro, Granja Pay-Pay i un bar situat al carrer Pablo Iglesias, 28; sancionats amb 500 pessetes; i el Cafè Moka, sancionat amb 100 pessetes. També es diu que el propietari de Los Caracoles, es va enfrontar violentament amb la policia i va ser detingut i empresonat.