Tal dia com avui de l’any 1700, fa 321 anys, la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial signada per la reina Marianna (vídua de Carles II, el darrer Habsburg), informant que es faria efectiu el testament del finat, que llegava la corona hispànica a Felip de Borbó, futur Felip V de les Espanyes. Aquella missiva estava visada pel cardenal Portocarrero (arquebisbe de Toledo i ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica), que la historiografia contemporània assenyala com el principal inductor de la falsificació d’aquell testament a favor del Borbó. I va ser lliurada a la Generalitat per Jordi de Hessen-Darmstadt, en aquell moment virrei hispànic a Catalunya i, posteriorment (1705), el cap visible de la revolució austriacista a Catalunya.

En aquella missiva, la reina-vídua demanava als representants polítics catalans que posessin tots els seus mitjans i recursos per fer efectiva la transferència de poder a favor del nou rei Borbó. No obstant això, quatre anys i escaig més tard, quan els catalans es van rebel·lar contra el règim borbònic (1705), la reina-vídua Marianna es va posar al capdavant d’un petit grup de la cort de Madrid que es va declarar partidari del retorn de la casa d’Àustria al tron hispànic. Després de la recuperació borbònica de Madrid (1708), Marianna va ser expulsada de la cort i confinada a Baiona (País Basc francès) sota l’estreta vigilància de la guàrdia del rei francès Lluís XIV, avi i valedor de Felip V de les Espanyes.

Felip de Borbó va arribar a Catalunya el 12 d’octubre de 1701 (quasi un any després de la seva coronació), amb l’objectiu de negociar i jurar les Corts catalanes. Felip i la seva flamant esposa Gabriela haurien previst complir aquest tràmit en poques setmanes, però el Dietari de la Generalitat revela que aquelles corts es van allargar durant mesos a causa d’unes febres que atacaven el rei de forma intermitent. Segons el Dietari de la Generalitat, els metges catalans que el van atendre no van ser capaços de diagnosticar aquella malaltia. Mentre que alguns van apuntar que el rei era víctima d’unes febres terçanes, altres van insinuar que patia algun tipus de malaltia mental. El decurs dels anys següents confirmaria les sospites dels segons.