Tal dia com avui de l’any 1912, fa 107 anys, s’inaugurava oficialment el canal de l’Esquerra de l’Ebre, un sistema de reg format per una canal principal de 50 quilòmetres de longitud (2 dels quals són sota terra), tres sèquies principals i una xarxa de sèquies secundàries  que, en el seu conjunt, acabarien transformant en regadiu 12.691 hectàrees. El canal de l’Esquerra pren les aigües de l’Ebre a l’Assut de Xerta, i discorre per la riba esquerra del riu travessant els termes municipals de Tivenys, Tortosa, l’Aldea, Camarles, l’Ampolla i Deltebre, tots a la comarca del Baix Ebre. El canal desaigua al riu prop de la seva desembocadura, en una zona anomenada Muntells de Tramuntana, davant de l’illa de Buda, a la punta del Delta.

La història del canal comença el 1907. El 18 de juny d’aquell any es celebrava la primera Junta General, que aprovaria les Ordenances de la Comunitat de Regants, el Reglament del Sindicat de Regs, i el Jurat de Regs. Aquella Junta estava formada per 99 propietaris que reunien unes 17.000 hectàrees i el primer president seria l’advocat tortosí i exdiputat del Partit Liberal, Josep Cañé i Baulenas. Aquells 99 pioners van hipotecar la totalitat dels seus patrimonis per poder concórrer a la subhasta d’adjudicació de les obres del canal que guanyarien el 30 de març de 1907. Tot seguit contractarien la Real Compañía de Canalización y Obras del Ebro per a l’execució de les obres per un import de 17 milions de pessetes (l’equivalent actual a 200 milions d’euros).

Les obres arrencaven el 22 d’octubre de 1907, d’acord amb el projecte que —per encàrrec de la Comunitat de Regants— havia redactat l’enginyer Rafael Izquierdo Jáuregui. En el decurs de les dècades posteriors s’ampliaria la xarxa de sèquies secundàries fins assolir la totalitat de l’actual zona irrigada. La xarxa de reg del canal de l’Esquerra de l’Ebre representaria un salt substancial de les economies locals de la seva zona d’influència. Amb l’arribada de l’aigua a les finques, els tradicionals conreus de secà (olivera, cereal) serien substituïts per conreus de regadiu (hortalissa, farratges, arbres de fruita dolça i arrossars) que incrementarien notablement el rendiment de l’activitat agrària de la zona. Actualment reuneix una comunitat de més de 4.300 famílies pageses.