Alpens (Osona), 10 de juliol de 1873. Fa 149 anys. En el marc de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876); es va produir l’anomenada Acció d’Alpens, un enfrontament armat entre l’exèrcit governamental de la I República espanyola, comandat pel general Cabrinetty; i les tropes rebels carlines, comandades pel general Savalls. Aquella batalla es va saldar amb una clamorosa desfeta governamental. Els carlins van fer 900 presoners, i van obtenir un quantiós botí de 10.000 “duros” (l’equivalent actual a cinc milions d’euros). Aquest botí mai va arribar a les arques de la Hisenda del Pretendent carlí. Després d’Alpens i fins més enllà del final del conflicte, Savalls —que els carlins catalans havien elevat a la categoria d’heroi—; va ser perseguit per una sinistra ombra de sospita. Què se’n va fer del tresor d’Alpens?
D’on venia Savalls?
Francesc Savalls i Massot va ser un producte del seu temps i del seu espai vital. Nascut a la Pera (Baix Empordà) l’any 1817; en una família de pagesos propietaris i en un context de conflicte entre el món burgès, industrial i urbà, per una banda; i l’agrari i rural, per l’altra. Aquest conflicte remuntava a l’època de la recuperació econòmica catalana després de la desfeta de 1714 (dècades centrals del segle XVIII); i es dirimia en una guerra sòrdida on els fabricants pretenien el control dels preus i producció del camp, i, en conseqüència, havien provocat una dependència ruïnosa del món rural respecte a l’urbà. Aquesta guerra soterrada havia alimentat el conflicte obert entre bonapartistes (burgesos urbans) i antibonapartistes (pagesos rurals) durant l’etapa d’incorporació de Catalunya al Primer Imperi francès (1808-1814).
Representació de l'Acció d'Alpens i la mort de Cabrinetty / Font: Universitat de Sevilla
El món de Savalls
I alimentaria l’expressió genuïnament catalana de les tres Guerres Carlines: els isabelins o liberals (burgesos urbans) i els carlins o tradicionalistes (pagesos rurals). En aquest punt és important destacar que el carlisme català es va dotar d’un component ideològic que explicaria la força del tradicionalisme a Catalunya. Els carlins catalans proposaven la restauració del règim foral català anterior a 1714. A Catalunya, les guerres carlines no tan sols van ser una explosió violenta del conservadorisme antirevolucionari; entès com la perpetuació dels models tradicionals de vida. Aquesta expressió era comuna en totes les regions europees que, en aquell moment, s’industrialitzaven a marxes forçades. El carlisme català seria, també, una afirmació —rònega i tranuitada—; però afirmació, al cap i a la fi, de la personalitat catalana.
La carrera de Savalls
Per tant, no és estrany trobar el pare de Savalls —Joan Savalls i Barella— combatent al bàndol carlí en la Primera Guerra (1833-1840). Seria aquesta tradició ideològica familiar i aquest caldo de cultiu social, el que conduiria Francesc als camps de batalla. Però als de la Segona Guerra (1846-1849) i de la Tercera Guerra (1872-1876). Francesc Savalls va guanyar galons i fama durant el segon conflicte; i els va confirmar a l’exili —després de la derrota carlina— combatent, com a mercenari, en diversos exèrcits estrangers que defensaven models tradicionalistes. Va destacar, especialment, com a oficial de l’exèrcit “zuau”, els mercenaris de l’exèrcit pontifici del reaccionari Pius XI que lluitaven contra el projecte liberal dels Savoia piemontesos en la Guerra d’Unificació d’Itàlia (1848-.1870).
El pretendent Alfons Carles i el general Savalls. Font: Wikimedia Commons
Un soldat amb el cul pelat
Per tant, quan esclata la Tercera i darrera Guerra Carlina (1872-1876); Savalls ja era allò que col·loquialment diríem “un soldat amb el cul pelat de mil batalles, algunes guanyades i altres perdudes”. A principis de 1873 el rei liberal Amadeu I —precisament de la casa de Savoia—, dimitia, i deixava pas a la I República espanyola. Els esdeveniments apuntaven que els burgesos havien guanyat definitivament el conflicte atàvic que els enfrontava amb la pagesia. Tot i que els mateixos esdeveniments dirien que la burgesia catalana de l’època tenia ben poc de republicana: era monàrquica i borbònica per evidents interessos econòmics. Però l’ensurt republicà va encendre, de nou, el camp català; i a l’inici del tercer conflicte Savalls arribaria a Catalunya com l’heroi de la pagesia de les comarques de la Catalunya vella.
Un criminal de guerra
L’extraordinària dimensió de la seva figura aviat es va tenyir d’un negre funest i macabre. Savalls seria el responsable de les matances de Berga (afusellament de 60 voluntaris civils liberals que s’havien rendit) i de Cardedeu (afusellament de 25 voluntaris civils ferits que havien estat capturats); a més d’altres accions menors no exemptes d’una gran violència. El Savalls retornat de la Segona Guerra Carlina i dels camps de batalla italians es va revelar com un personatge fosc i sinistre que ja no conservava cap virtut d’aquell idealista d’una altra època. Era allò que contemporàniament catalogaríem com un criminal de guerra que actuava totalment al marge de les convencions bàsiques d’un conflicte bèl·lic. Les matances de presoners havien estat proscrites pel Conveni d’Elliot (1835). Per aquest motiu va perdre la confiança de l’alt Estat Major carlí.
Martí Ferret, Jaume de Borbó (fill d'Alfons Carles) i Joan Savalls (fill de Francesc Savalls). Any 1910. Font Biblioteca Digital Hispànica
Savalls, un traïdor?
Això explicaria la seva conducta taciturna a partir del consell de guerra que li va formar el Pretendent (1874). A Lizarra (Navarra), seu del govern carlí, no aprovaven les matances de Berga i de Cardedeu, ni la desaparició del botí d’Alpens. I això explicaria el sòrdid episodi de l’Hostal de la Corda. El 26 de març de 1875, un Savalls que havia sortit molt tocat del consell de guerra, es va entrevistar secretament amb el general Martínez-Campos, el seu rival militar a Catalunya. El resultat d’aquella reunió, celebrada al discret Hostal de la Corda (a la Vall d’en Bas, Garrotxa), continua sent un misteri; perquè els acords no van quedar recollits en cap document. Però la premsa de l’època va fer córrer la notícia (cal dir que contrastada amb testimonis de dubtosa credibilitat) que Savalls havia pactat la rendició dels carlins catalans.
Savalls, un espavilat?
Sigui com sigui, Savalls reapareix a Niça (Provença-França) a principis de 1877, amb la seva esposa Antoniette Vivaudo, regentant un pròsper negoci d’exportació de vins que disposava d’una petita flota de bergantins. Aquella important inversió de cap manera podia procedir dels seus guanys com a mercenari. Però sí que podia tenir una relació directa amb el botí d’Alpens, i amb les recaptacions que havia cobrat a particulars i a ajuntaments en nom de la causa carlina. A Espanya, els partidaris d’Alfons XII —fill i hereu de la deposada Isabel II—; havien restaurat la monarquia constitucional, i el govern era en mans d’un règim d’alternança que seria anomenat caciquisme. Mai ningú va demanar l’extradició de Savalls; que moriria, tranquil·lament i discretament, al llit de casa seva a Niça el 20 de novembre de 1885.