Tal dia com avui de l’any 1714, fa 207 anys, a Manresa, l’Exèrcit Interior de Catalunya ―comandat pel coronel Antoni Desvalls― derrotava les forces borbòniques franco-castellanes ―comandades pel coronel Félix Álvarez de la Escalera, que va perdre la vida en aquell enfrontament―. La victòria de Desvalls a la Batalla de Manresa seria un dels darrers èxits militars catalans abans de la capitulació de Barcelona (12-13 de setembre de 1714) i de la conclusió d’aquell conflicte al Principat (18 de setembre 1714).
Segons les fonts documentals, Manresa s’havia lliurat a Felip V el juliol de l’any anterior (1713), durant l’ocupació militar borbònica de la Catalunya central. Les oligarquies terratinents de Manresa, enfrontades permanentment a les classes mercantils i populars locals des de l’avalot de les Faves (1688) havien lliurat la ciutat a Felip V amb la promesa que el règim borbònic liquidaria, definitivament, la dissidència social i ideològica local que posava en qüestió els seus privilegis seculars.
Però, al mateix temps (juliol de 1713), la Conferència dels Tres Comuns (l’equivalent al Parlament de Catalunya) votava la resistència a ultrança, ordenava al coronel Josep de Peguera ocupar Manresa i reintegrar-la al territori controlat per les institucions catalanes. Tot seguit, les classes mercantils i populars manresanes havien llevat la Coronela (l’exèrcit municipal) i s’havien emboscat als afores de la ciutat, a l’espera de rebre i sumar-se a l’Exèrcit de Catalunya.
També, segons les fonts, el 13 d’agost de 1713, el coronel borbònic José Carrillo de Albornoz havia ordenat cremar les cases dels prohoms que havien desafiat les oligarquies manresanes, i que se saldaria amb un resultat devastador: el foc incontrolat acabaria carbonitzant bona part de la ciutat. Finalment, passats nou mesos, l’exèrcit de Catalunya, comandat per Desvalls, entrava a Manresa i derrotava la resistència formada per la guarnició borbònica i les oligarquies locals.