Tal dia com avui de l’any 1635, fa 385 anys, moria a Madrid el dramaturg i poeta castellà Félix Lope de Vega y Carpio, una de les figures senyeres de la literatura barroca castellana. Lope de Vega seria reconegut per l’extraordinària qualitat de la seva obra. Però al marge de la creació artística desenvoluparia, també, i de forma molt discreta, una activitat que el situaria com una de les principals baldes entre la cancelleria hispànica i la facció nyerra (senyorial) del bandolerisme català.

Durant els anys a cavall entre els segles XVI i XVII, Lope de Vega va estar molt relacionat amb la cancelleria hispànica. Entre 1595 i 1603 va ser secretari personal i alcavot de Pedro Fernández de Castro, comte de Lemos, cortesà influent i més endavant president del Consejo de Indias. I entre 1605 i 1615 va fer la mateixa feina per Luis Fernández de Córdoba y Aragón, duc de Sessa, comanador general de l’orde de Santiago, i secretari del duc de Lerma, ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica.

El contacte de Lope de Vega -i en conseqüència de Lerma- amb el bandolerisme nyerro català seria a través de l’amistat que mantenia amb Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, figura senyera de la literatura barroca catalana i amic personal de Pere Roca d’Oristà, conegut popularment com “Perot Rocaguinarda”, líder militar de la facció nyerra. El rector de Vallfogona va hostatjar Roca en diverses ocasions, i arribaria a proclamar que era “el millor pillard del cristianisme”.

Aquest eix de complicitats es posaria de manifest quan el 30 de desembre de 1609, a Hostalets (Segarra) un exèrcit de 400 bandolers a cavall, van assaltar un comboi secret de moneda que contenia tres milions de ducats castellans destinats a pagar la nòmina d’un any dels Tercios de Castilla a Flandes. L’assalt seria dirigit pel capità bandoler Pere Barba dels Carbonells, conegut popularment com “Barbeta” que era el subordinat immediat de Pere Roca d’Oristà.

La informació que va facilitar la preparació i l’execució de l’assalt (el més important de l’època), els recursos que van emprar els bandolers (anaven armats amb canons mòbils), i el resultat (van aconseguir el botí i van exterminar els més de dos-cents Tercios que custodiaven el transport) posaria de relleu un curiós eix de corrupció que unia l’aristocràcia cortesana castellana i la baixa noblesa catalana nyerra. Hèctor Pignatelli, virrei hispànic a Catalunya, només va poder recuperar una quarta part del botí.