Tal dia com avui de l’any 1643, fa 378 anys, el rei Felip IV signava la destitució de Gaspar Guzman y Pimentel, comte-duc d’Olivares i ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica des del 1624. Segons les fonts documentals, Olivares va ser cessat a causa del fracàs de la seva política respecte a Catalunya, li van confiscar bona part del seus béns (obtinguts de forma irregular), va ser expulsat de la cort, i va ser desterrat i confinat a la seva propietat de Loeches (Castella). Pocs mesos després, se li va commutar la pena de confinament per la de prohibició de tornar a Madrid.

La relació d’Olivares i Catalunya va estar sempre marcada pel conflicte permanent. L’any 1627, en plena fallida econòmica de la monarquia hispànica, causada pel malbaratament de recursos en les guerres europees i per l’escandalosa xarxa de corrupció dirigida per les oligarquies cortesanes castellanes,  va intentar implantar la Unión de Armas, una pretesa harmonització de la tributació que pagaven els estats de l’edifici polític hispànic al poder central; i que, en el cas de Catalunya, va calcular interessadament multiplicant per dos la població catalana. 

La negativa catalana a contribuir en aquell escandalós espoli, desembocaria en l’ocupació militar del Principat i la persecució i empresonament dels seus representants polítics (1635-1640). Amb el propòsit de perpetuar aquella situació, va declarar la guerra a la monarquia francesa i va situar el front de guerra al Rosselló. Els robatoris, incendis, agressions, violacions, mutilacions i assassinats que, durant aquell període, van perpetrar els Tercios de Castilla contra la població catalana van encendre la Revolució dels Segadors (1640) i van precipitar la proclamació de la I República catalana (1641).

Olivares, no tan sols no va ser mai capaç de redirigir el conflicte cap a un escenari de diàleg; sinó que va reaccionar amb més violència. Finalment, els governs de Catalunya i de la monarquia francesa (el gran rival continental de la monarquia espanyola) van signar una aliança que va consumar la sortida de Catalunya de l’edifici polític hispànic. L’any 1643, després d’un seguit de sagnants derrotes militars hispàniques en territori català, el partit “negociador” liderat per la reina Isabel de França (esposa de Felip IV) va propiciar la seva caiguda. Va morir malalt, pobre, i en l’oblit a Toro el 1645.