Tal dia com avui de l’any 1640, fa 379 anys, a Ceret (Vallespir-Catalunya Nord), Francesc de Vilaplana -en nom de les institucions de govern de Catalunya- i Armand du Plessis-Besançon -en nom de la monarquia francesa- signaven el Tractat de Ceret, que separava Catalunya de l’edifici polític hispànic i la incorporava en l’òrbita política de la monarquia francesa. Aquell tractat seria, també, anomenat col·loquialment “el pacte dels nebots”: Francesc de Vilaplana era nebot de Pau Claris -president de la Generalitat-, i Armand du Plessis-Besançon era nebot del cardenal Richelieu -ministre plenipotenciari de Lluís XIII de França-.
Aquell tractat era la culminació d’una crisi que enfrontava Catalunya i la monarquia hispànica des del 1635. El comte-duc d’Olivares (ministre plenipotenciari del rei hispànic Felip IV) havia fracassat en el seu projecte d’imposar la Unión de Armas (1626), que pretenia la unificació de tots els recursos militars de l’edifici polític hispànic. El projecte Olivares va xocar amb les Constitucions de Catalunya -jurades per tots els monarques hispànics des de Ferran el Catòlic (1495)-, que garantien que l’aportació militar del país seria, sempre, negociada entre la Generalitat i la corona, i garantien que els catalans no podien ser reclutats per a combatre fora del territori català.
Olivares havia pagat el fracàs del seu projecte concentrant tota l’activitat bèl·lica de la guerra que, des del 1618, mantenien les monarquies hispànica i francesa; al front de guerra de la frontera catalanooccitana. El resultat havia estat el trasllat de 40.000 Tercios de Castilla a territori català, que entre 1635 i 1640 havien actuat com si estiguessin emplaçats en territori enemic: robatoris, incendis, saquejos, violacions, amputacions i assassinats; que la justícia hispànica no va voler mai castigar, i que la cort hispànica no va voler mai aturar. Aquella crisi havia culminat amb la revolta del Corpus de Sang (7 de juny de 1640) que havia marcat l’inici de la Revolució dels Segadors (1640-1652).
La negociació del Tractat es va accelerar a partir del moment en que Felip IV va declarar la guerra a Catalunya. L’1 de setembre de 1640 Felip IV proclamava: “Las cargas que magestat haze al principado de Cathalunya”; i que relatava: “1. Haver invadido las reales banderas de su magestat. 2. Haver sacado al deputado y demás presos de las cárceles. 3. Haver quemado a Montredón sin confessión. 4. Haver muerto el doctor Berart. 5. Haver muerto el virrey. 6. Haver perseguido todos los ministros reales y no haver hombre que por parte del rey ose mostrar la cara. 7. Tener impedida la justicia, que no se puede hazer nada. 8. Fortificarse sin licencia ni saber contra quien sino que sea contra su rey".