Maniobres orquestrals en la foscor

"These games you play, they're gonna end it more than tears someday"
Enola Gay. OMD

Es fiquen molt amb els boomers, encara que és més que evident que som boomers feliços. Per això el que veig, el que m'expliquen, el que es percep, m'ha recordat el famós grup dels vuitanta Orchestral Manoeuvres in the Dark, perquè ho resumeix tot: hi ha maniobres, són orquestrals, no tenen un únic intèrpret i es produeixen en la foscor. Moltes, barrejades, relacionades, algunes d'imprevisibles. Alguna cosa es mou: al món del poder, al món polític, dins de la M-30 i també fora. Potser que Sánchez està sol, que té el govern però no el poder. Això és una cosa que els voltors ensumen més que la carronya. I hi ha maniobres, sense que encara puguem afirmar quin rumb agafaran.

A partir d'ara, mai no deslliguin una dada, un titular, un moviment dels altres. Erraríeu. Tot passa com en una orquestra fantasma, que no té director, però els instruments de la qual toquen les seves parts de la partitura esperant que la melodia al final sigui reconeixible. Posem com a exemple la resposta suïssa a la boja comissió rogatòria enviada per García-Castellón a Suïssa, aquest país que no forma part de la UE però que té tractats de col·laboració. Les rogatòries no viatgen de jutge a jutge, com podria semblar, sinó de Ministeri de Justícia a Ministeri de Justícia. Són aquests els que les remeten després a l'òrgan determinat. Doncs bé, monsieur Rousseau, no sabem si descendent de l'autor del contracte social, respon per segona vegada, ja ho va fer el 2020, que si es tracta de delictes polítics, no estan compresos en la col·laboració amb el seu país. I això és el que els sembla que són. Així que a pastar fang un altre cop.

Ara anem al tema. La notícia s'ha filtrat als mitjans abans d'arribar al registre de l'Audiència Nacional, és a dir, que García-Castellón s'ha assabentat pels periodistes. La font filtrant —ara que hi ha escassetat d'aigua és important localitzar qui té fugues— ha hagut de ser el ministeri de Bolaños. Si alguna cosa s'aprèn dels bons juristes és a mirar abans que res les dates, firmes, encapçalaments i altres qüestions formals dels escrits, no com nosaltres, que anem directes a llegir el contingut. Doncs bé, la resposta del senyor Guillaume Rousseau va tenir la seva entrada al Ministeri de Justícia el dia 29 de desembre de 2023 i, curiosament, ha tardat més de mes i mig a recórrer no arriba a dos quilòmetres de distància que hi ha entre ambdós organismes. Així que haurem d'inferir que és just ara quan al govern li interessa que se sàpiga que a Europa hi ha molts dubtes sobre això del terrorisme i que han arrossegat pel fang l'enredaire de García-Castellón.

No oblideu que res és innocent ni aïllat. Les eleccions gallegues han deixat a la vista el vestit vacu de l'emperador i aquest no deixarà que li cridin que va despullat sense oposar resistència

No us n'oblideu. Anem ara a l'olor de la sang vessada per la ferida gallega del president del govern espanyol. El pobre ho passa molt malament. Malgrat imposar els candidats, encara que s'hi resisteixin les federacions, està queixós perquè surten dolents, perquè no són capaços de superar "la marca" com fa ell. Aquesta marca no és de vestits color albergínia, no us cregueu, sinó que es refereix a aquest partit del qual vostè em parla amb 140 anys d'història. Doncs bé, en les capelletes del poder madrilenyes, i crec que també perifèriques, les eleccions gallegues només han estat la constatació de la debilitat extrema sobre la qual s'assenta l'actual govern espanyol. Un partit que es dessagna en cada comici des de fa anys; aquest mateix que va ser definit al seu dia com "una màquina de guanyar eleccions". "Té el govern però no el poder", comenten a cau d'orella. Ni el PSOE ni l'altra part del govern espanyol, la de Sumar, s'estan cobrint precisament de glòria a les urnes i queden... les basques, les europees i pot ser que les catalanes. Molts es pregunten si això aguantarà fins aleshores. Després de perdre gairebé tot el poder territorial, l'esperança de Sánchez està xifrada a fer Illa president. A hores d'ara, fins i tot Illa deu tenir molts dubtes que això sigui una possibilitat i no un relat.

I de l'amnistia, què? Doncs s'han donat de mutu acord quinze dies més sense que les posicions, a priori, hagin evolucionat. Què passarà? No se sap mai, però existeix interès per ambdues parts d'arribar a un acord, si es donen les condicions. Mentrestant, m'expliquen que Junqueras va dient per Madrid que l'amnistia a Catalunya ja no interessa gaire. Deuen ser rumors maldients. La posició dels socialistes és ara més feble que abans de les gallegues. A alguna cosa hauran de renunciar en aquesta nova negociació. Les apostes creuades parlen que finalment estaran disposats a treure el terrorisme de les exclusions —d'aquí ve a tomb ara el reforç que ni Suïssa creu que hi hagi terrorisme— però que no hi haurà res a fer amb allò de la traïció. No perquè el procediment de l'incomparable jutge Aguirre sigui més sòlid, això és accessori, sinó precisament perquè s'apropen les europees i sigui o no comprovable allò dels russos, n'hi ha prou perquè els polítics europeus s'hi aferrin en les campanyes nacionals. Així que Sánchez seria repudiat per molts dels seus col·legues si inclogués en l'amnistia aquest "intent de desestabilitzar la UE a través de Catalunya" per part dels russos. Insisteixo, en eleccions en tenen prou amb el relat i hi ha països on aquesta qüestió és molt més sensible que en el nostre. Tot sembla indicar que d'allà no es mourà i crec que Junts ho sap. L'escull pot ser salvable si a canvi s'obté la immediatesa de la mesura, que ja no sé ni si és possible en ser indubtable que els jutges jugaran les seves cartes.

A partir d'ara, no oblideu que res és innocent ni aïllat. Les eleccions gallegues han deixat a la vista el vestit vacu de l'emperador i aquest no deixarà que li cridin que va despullat sense oposar resistència. "Aquests jocs que jugues, algun dia acabaran en més que llàgrimes". Déu-n'hi-do la música dels vuitanta!