Els efectes del confinament s’estan fent evidents. No solament perquè ja hi ha menys contagis diaris i menys morts (tots ells infraestimats, no ho oblidem), sinó perquè ja es comença a observar per tot arreu el neguit de desconfinar. Persones, famílies, empreses, que fa setmanes que estan tancats, tenen ganes lògiques, i necessitats, de sortir del confinament. I els mitjans de comunicació se’n fan ressò.

El primer que cal dir és quelcom evident: confinar és més senzill que desconfinar. Confinar, com es va veure malgrat la irresponsabilitat del govern espanyol, era o caixa o faixa: o s’enfaixava el país o les caixes s’haurien multiplicat encara més del que estem veient. Es va tardar, però es va fer: temps n'hi haurà, després del recompte final, d’avaluar quanta desgràcia s’hauria pogut evitar si s'hagués fet abans. El govern espanyol ho va centralitzar tot, amb l’estat d’alarma, assumint-ne tot el comandament i tota la responsabilitat. Les comunitats autònomes, que coneixen en detall la realitat social i sanitària dels seus països, van haver d’obeir.

Ara aquests mateixos doctors que van fer tard i malament una operació relativament senzilla (com enguixar un membre trencat) són els que volen centralitzar una operació molt complexa i delicada que requereix cirurgia fina: que Déu ens agafi confessats! Perquè d’entrada volen córrer: d’aquí a una setmana faran que tornin als carrers, a les carreteres i als centres de treball milions de treballadors no essencials, molts dels quals, sense saber-ho, estan infectats. En mig d’un país on el virus, segons les estimacions més optimistes, encara és present en desenes o centenars de milers de persones (que no ho saben!), es pretén revitalitzar una economia que, si torna una altra onada epidèmica com la que estem passant, ara sí que col·lapsarà definitivament.

Amb prou feines estem sortint d’una catàstrofe... i ens estem jugant engegar-ne una altra d’aquí a poc temps si no fem bé les coses

Ja vaig dir fa unes setmanes que vèncer una epidèmia és fonamentalment un problema d’estratègia. I l'estratègia requereix dades. I d’això en tenim poques i dolentes. No sabem quanta gent ha estat infectada; ni quanta encara ho està. No tenim tests per poder conèixer amb detall aquestes dades vitals, ni mascaretes (que sí que caldrà portar-ne durant un temps) per a tothom. No tenim una avaluació detallada de la distribució geogràfica d’infectats i immunitzats. És a dir, amb prou feines estem sortint d’una catàstrofe... i ens estem jugant engegar-ne una altra d’aquí a poc temps si no fem bé les coses.

Com he dit, el desconfinament ha de ser com una cirurgia fina, mesurant ben bé el que es fa, quan es fa i on es fa. Si no es fa el que toca, quan toca i on toca, podem tornar a tenir una altra destrossa en pocs mesos. Deixem sortir els nens com hem deixat sortir les mascotes? Han de sortir primer i lliurement els que han passat la malaltia i, doncs, tenen anticossos? Pretén el govern de Madrid saber si s’ha de desconfinar abans el Priorat, el Bierzo o el Camp de Gibraltar? El primer que hauria de fer el govern espanyol, tot mantenint l’estat d’alarma per fer front als brutals efectes econòmics de la pandèmia, és tornar totes les competències en la gestió de la salut pública a Catalunya, si més no. I actuar de coordinador i col·laborador de compres eficients (no de falsos tests xinesos), però que no molesti amb funcionaris carrinclons i generals casposos.

Torna a ser el moment d’epidemiòlegs joves i decidits (i no de velles patums) que planifiquin l'obtenció de dades fiables; i de matemàtics i físics que simulin i calculin els efectes possibles en diferents escenaris: a Catalunya tenim els millors i els hi hem de fer cas. Molt em temo, però, que la incompetència, la supèrbia i la vanitat, i per què no dir-ho, l'eterna politiqueta jacobina (per dir-ho amb paraules suaus) primarà per damunt de tot. I el govern espanyol seguirà dirigint les operacions. I si un metge dolent ens pot fer mal, un cirurgià incompetent ens pot matar. Que la Moreneta hi faci més que nosaltres!

 

Manel Sanromà, 6 d’abril de l’any 1 d.C. (després del coronavirus)

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat