Ara a Feijóo li ha agafat al·lèrgia a l'orellera —ell, que ve d'una nació amb llengua pròpia i mil·lenària—, seguint les petjades de l'última promotora de l'eliminació de la traducció simultània al Congrés dels Diputats, Cayetana Álvarez de Toledo, perquè (diu ella) és un "símbolo de separación entre españoles". Això sí, amb la calculada (i pactada) discrepància del cap de llista a Barcelona, Xavier García Albiol, que precisament sembla transformat en una mena de traductor de les dèries vingudes de Madrid: "Jo us explico; en veritat no volen dir això". Però sí que volen dir això, i no s'ha perdut res en la traducció. Ho sabem perquè a nosaltres no ens cal orellera: nosaltres (en bona part per imperatiu legal) sabem el castellà a la perfecció.
Paradoxalment, Feijóo s'agafa a aquesta tesi mentre parla d'un projecte de "Reconstrucción nacional" que, teòricament, vol eliminar murs i fronteres interiors. Sense adonar-se que així, renunciant al reconeixement de la pluralitat interior, és com s'aixequen els murs i es creen fronteres (però ells sabran). Deu anys després de l'1-O, el trauma continua i l'obsessió creix: s'ha anat massa enllà amb l'estat de les autonomies i és important que torni a "haver más Estado" a Catalunya. Quan Feijóo diu això, torna a caure en la seva pròpia trampa: que no havíem quedat que la Generalitat és l'Estat a Catalunya? Tal com es construeixen els discursos i els fonamenten les reconstruccions nacionals a Madrid, cada cop fa més la sensació que no poden reconstruir la nació espanyola sense destruir abans l'Estat. Que és exactament allò que van fer el 2017: pretenent salvar la "democràcia espanyola", que (de nou, traduït) vol dir la unitat d'Espanya, van liquidar l'Estat democràtic i de dret. Van vulnerar drets fonamentals, van esdevenir un estat politicojudicial i van tergiversar les normes per tal de castigar allò que (ho saben perfectament) els resultava legalment incastigable. Van tirar pel dret, és a dir, pel revés, i van liquidar la seva democràcia. No és estrany que ara la reconstrucció nacional se'ls faci impossible sense dinamitar la pluralitat i el sistema autonòmic en els quals es basa la seva Constitució.
Espanya s'ha perdut en la traducció perquè, literalment, només entenen un idioma
Diran que no cal patir, perquè la Constitució són ells i la interpretaran a conveniència (un cop nomenats corresponentment els membres del TC). O que, amb majories formades amb el neofranquisme de Vox, no tenen pressa a modificar-la. No tinc cap dubte que ho intentaran, però tampoc no tinc cap dubte que això no reconstruirà Espanya, sinó que la destruirà. Històricament, Espanya no ha estat més o menys viable fins que no ha acceptat la seva diversitat i la descentralització del poder, i fins i tot així, amb un "exemplar" estat autonòmic, els va sortir el malestar per la sentència de l'Estatut i l'inici del procés d'independència de Catalunya. Abascal mateix, segons afirma, va haver de trucar a Israel per a aturar el reconeixement. És a dir, que jo no sé què tenen al cap, però sé que l'Estat democràtic ja se'l van petar el 2017 amb l'aplicació del 155 i que després d'això, ni tan sols amb la política "dialogant" del PSOE, han sabut ni pogut actualitzar l'estructura constitucional o territorial per consolidar quaranta o cinquanta anys més de "convivència". L'Estat espanyol ha fracassat des del punt de vista democràtic, i l'al·lèrgia al pinganillo n'és només el símbol: Espanya s'ha perdut en la traducció perquè, literalment, només entenen un idioma. Això també ho hem entès.
A mi, com vostès comprendran, que es pugui parlar català al Congrés m'importa molt poc: m'importa més que el català es parli a Catalunya. El que sí que em sembla és que, si l'orellera se'ls indigesta tant, a veure si els és una mica més païble la que s'hauran de posar quan els toqui escoltar-nos des de la seu de l'ONU.